Resultats de la cerca

Situació Detall d’un dels vuit enterraments de pedres irregulars i lloses de pissarra excavats en aquest jaciment Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - LI Pallejà Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms Mapa 33-18472 Situació 31TCF366568 Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble Necròpoli Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes arqueològiques que es…

El desenvolupament de les dents s’inicia durant la gestació, amb la formació, cap al final del segon mes, de quatre bandes de teixit diferenciat, denominades làmines dentàries , localitzades a cada un dels costats d’ambdós ossos maxillars En cadascuna d’aquestes làmines es formen cinc protrusions, de les quals derivaran les futures dents temporals , que seran les primeres a aparèixer-hi A partir del quart més de gestació s’inicia, des de la làmina dental, la formació d’una altra sèrie de protrusions, que es completarà en els primers mesos de vida, i de les quals derivaran les dents permanents…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven com si fossin…

Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…

Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi ha societats…

A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…

És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…