Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
repetició
Música
Represa d’un fragment musical, sigui d’una figura, d’un compàs, d’una frase, d’una secció o de la peça sencera.
La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d'…
Els baguls del retorn
Cinematografia
Pel·lícula del 1993-94; ficció de 100 min., dirigida per María Miró González.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Antoni Baquer, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, MMiró FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Juan Ignacio San Mateo MÚSICA Xavier Maristany SO Adolfo García, Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Marian, Jadeiya Baba Mohamed Nayat 1, Núria Rais Selma Nayat 2, Paulina Gálvez Dehiva, Muley Ahmed Melainin Ahmed, Ahmed Labbat Bachir, Deiba Bubacar Fàtima, Jalifa Sidi Azman Zein la mare, Mohamed Beissat Lauali, Jordi Dauder el pare, Montserrat Salvador l’àvia, Miguel Rivero Dávila…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
Daniel Friderici
Música
Compositor, musicòleg i editor alemany.
Vida D’esperit inquiet, es formà en diverses localitats, com Querfurt, Eisleben, Magdeburg i Brunswick Rebé lliçons de composició de Valentin Haussmann, músic que introduí a Alemanya el nou estil italià amb les formes vocals profanes del madrigal i la canzonetta Un altre mestre important en la seva formació fou el cantor Friedrich Weissensee, gran personalitat de la música luterana Ambdós mestres, juntament amb la capacitat d’assimilació que tenia Friderici, feren possible que el compositor adquirís una formació excepcional en tots dos estils El 1612 començà els seus estudis de teologia a la…
Glàndula suprarenal
Anatomia humana
Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els…
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula…
Joaquín Julio Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada
Cinematografia
Director de fotografia.
Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos 1964, IFIquino, seguit d’una dotzena més de llargs Parallelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions "La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "Hola" i agències EFE, 1958-65 A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo 1965, Joan Xiol, La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R 1966, José Luis Madrid També participà en Elisabet Elisabeth , 1967-…
Ricard Figueras i Marco
Cinematografia
Productor.
Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films Yes produí La…