Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
Les esglésies de la diòcesi de Girona
Art gòtic
Al llarg dels segles XIV i XV es van construir en diferents viles i petites poblacions de la regió de Girona un nombre no gens negligible d’esglésies de nova planta, com les parroquials d’Aiguaviva o Juià, i també se’n van reformar i ampliar moltes altres del període romànic precedent En la majoria de les parròquies gironines es va donar aquesta darrera circumstància El creixement demogràfic, en alguns casos, i l’acció benefactora de bisbes i famílies nobles, en d’altres, van fer que el temple romànic preexistent donés pas a un edifici més gran i espaiós Al seu torn, les intervencions…
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
Els vitralls
Art gòtic
La historiografia Els estudis monogràfics sobre vidrieres són tardans, com també els intents d’integrar-ne l’evolució estilística dins la general de les arts del gòtic Dalmases – José-Pitarch, 1984 No obstant això, ja al segle XIX alguns historiadors i viatgers inclogueren en els seus escrits referències a algunes peces de vitralleria gòtica conservades a Catalunya Al llarg del segle XX s’afegiren a aquestes anotacions tot un munt de notícies disperses en articles i llibres no específics sobre la matèria Alguns diccionaris d’artistes també van incloure els mestres de vidrieres Entre totes…
La pintura gòtica
Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art sotmès a les figures i als valors de la superfície bidimensional En aquesta conjuntura es…
Pere de Valldebriga o el pintor dels àngels
Art gòtic
Algunes dades sobre l’artista Pere de Valldebriga consta com a pintor de la ciutat de Barcelona des dels volts de 1360-68 fins el 1406, en què devia morir, el mateix any de la desaparició de Pere Serra La zona d’origen de Valldebriga se situa a Montsó, on residia la seva família El seu habitatge a Barcelona i plausiblement el seu taller eren prop del carrer dels Banys Nous, al quarter del Pi, en la zona pròxima a la sinagoga major Casat amb Joana i pare de tres filles, Isabel, Violant i Eulàlia, va desenvolupar la seva vida i treball en aquest barri Madurell recull tot un seguit de…
La família
La família, unitat de convivència La família ha tingut diverses funcions i definicions al llarg de la història de les poblacions Les ciències socials, i en particular l’antropologia, han considerat les relacions de parentiu, i sobretot la família, un tema d’estudi central La família, nucli bàsic de les societats, ha constituït motiu principal d’estudi de l’antropologia clàssica des del mític primer estudi de LH Morgan, Systems of Consanguinity and Affinity of the Human Family , del 1870, fins al començament del segle XXI, que els temes relacionats amb la família són els més estudiats arreu…
La pintura entre la fi del gòtic lineal i el triomf de l’italianisme
A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…
Sant Pere de Terrassa
Art romànic
Església Vista de l’església de Sant Pere des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme D Ferran L’església de Sant Pere d’Ègara és la més grossa del conjunt monumental i és la parroquial del barri al qual dóna el nom Actualment presenta una estructura complexa a causa de les diverses transformacions i acoblaments d’elements de distintes èpoques, però sobretot la sagristia i les capelles laterals adossades al sector nord, la de Sant Valentí i del Sagrament, que són les reformes cronològicament més recents i que més han canviat la fesomia de l’edifici en el període romànic que…
L’art romànic al Camp de Tarragona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’organització del territori i les característiques de les fortificacions i fins i tot dels pobles al Camp de Tarragona hem de tenir ben present dos aspectes Un d’ells és la importància de la ciutat de Tarragona, en certa manera símbol del passat romà tanmateix, aquesta importància varià molt al llarg de l’edat mitjana, des del final del món romà fins a l’època gòtica L’altre aspecte, tan notable o més, és el fet que aquest espai, força…
La catedral de Tarragona (segles XIV i XV)
Art gòtic
Rosassa de la façana principal de la catedral de Tarragona A l’últim quart del segle XIII es va emprendre la construcció de la façana de ponent de la catedral de Tarragona Era la primera vegada que a Catalunya es bastia una façana en estil plenament gòtic Per construir-ne la rosassa, el seu autor, el mestre Bartomeu de Girona, va seguir un model derivat de les rosasses de les catedrals franceses del gòtic radiant, la disposició radial de les quals a partir d’un centre lobulat ha donat nom precisament a aquest període de l’art gòtic La traça de la rosassa de Tarragona devia inspirar les d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina