Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Tumor maligne d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenat tumor maligne o càncer d’intestí gros el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules originàries dels diversos teixits que componen aquest òrgan —inclòs el recte, l’última porció—, les quals es reprodueixen desordenadament i de manera accelerada i tendeixen a formar una massa o tumor Aquests tumors, la incidència dels quals és especialment elevada entre 50 anys d’edat i 70, solen ésser asimptomàtics durant les primeres fases de desenvolupament, fins que no atenyen uns quants millímetres de diàmetre o de gruix més endavant es manifesten amb períodes de diarrea o…
Arquitectura 2010
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Les gegantines dunes d’acer de Foster per al pavelló dels Emirats Àrabs brillaven amb el sol i creaven unes tonalitats daurades © Foster & Partners / Nigel Young Al maig, Xangai va esdevenir l’epicentre del món perquè va acollir l’Exposició Universal Els pavellons participants van ser la prova tangible de com l’arquitectura de l’espectacle ha hagut de replantejar-se els valors que li van donar prestigi en altres temps, superant els formalismes esteticistes per abraçar el nou credo de la consciència sostenible A partir del lema “Millor ciutat, millor vida”, els…
Els ambients rics en falgueres
Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…
Els fons durs i els fons tous
Les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós Llevat d’algunes comunitats de molluscs filtradors, que no tindrem en compte, les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós estan situades en fondària Com que sovint es troben al límit de la fondària, on es pot fer un treball segur i efectiu amb escafandre autònom o per sota i tampoc no són mostrejables mitjançant dragues, aquests poblaments han estat molt poc estudiats Les descripcions de què hom disposa s’han realitzat mitjançant inventaris visuals efectuats en immersió o amb l’ajuda de submarins o vehicles de control remot En…
El monestir de Santes Creus (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció Finestra de la sala capitular del monestir de Santes Creus La sobrietat i la simetria compositiva confereixen a aquesta finestra trets típicament cistercencs L’arquitectura del Cister encara arrossega part de l’herència de l’art romànic, però conté ja plantejaments nous que van molt més enllà i que s’acosten al gòtic En aquest cas, l’amplada de la llum i l’esplandit, que cerquen augmentar la lluminositat, contrasten amb el manteniment de l’arc de mig punt, que tant caracteritza el romànic R Manent Els monestirs de la nostra terra, com tants altres monuments, tenen uns…
Trastorns de l’erecció
Definició Hom considera que hi ha un trastorn de l’erecció quan un home, de manera repetida, presenta una incapacitat per a assolir o mantenir una erecció satisfactòria capaç de possibilitar el coit es considera que una incapacitat esporàdica per a assolir l’erecció és pràcticament normal, ja que un alt percentatge dels homes adults experimenten episodis transitoris de disfunció de l’erecció Per a anomenar els trastorns de l’erecció s’utilitza popularment el terme impotència , denominació que actualment tendeix a ésser evitada, perquè està unida a nombroses connotacions pejoratives que…
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
La qüestió aragonesa de Jaume Huguet
Art gòtic
A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…
rodet
Fotografia
Rotlle de pel·lícula que permet de carregar les cambres fotogràfiques amb llum normal, fixada per un dels seus extrems al rodet pròpiament dit i enrotllada sobre ella mateixa, que és fixada, en carregar la cambra, per l’extrem lliure al rodet buit, anomenat rodet receptor, el qual l’arrossega, desenrotllant-la del primer rodet, cada vegada que és accionat el mecanisme d’avançament.
Els rodets són caracteritzats pel nombre de fotografies que permeten de fer i per les característiques de la pellícula que porten amplada, sensibilitat, en blanc i negre o en color
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça…