Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Oriol Casassas i Simó
Pediatria
Pediatre.
Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970, Ecologia infantil factors…
Les dicranals
Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…
Els tinells, les taules i els seients
Art gòtic
Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…
José Deleito Piñuela
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu…
Centre d’Esports Sabadell

Equip del Centre d’Esports Sabadell que ascendí a primera divisió la temporada 1964-65
© CE SABADELL
Futbol
Club de futbol de Sabadell.
Conegut com "els arlequinats" a causa dels quadres blanc i blaus de la seva samarreta, és un dels clubs de futbol més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès Creat l’any 1901 per Joan Saus i altres esportistes assidus al Centre Català, fou legalitzat el 1903, per bé que l’acta fundacional indica que fou fundat el 5 de juny de 1905 El primer president fou Joan Grau Disputà els primers partits al prat de Sant Oleguer i el 1906 es traslladà al camp de la Creu Alta, inaugurat el 3 de juny d’aquell any en un partit contra l’X Sporting Club L’any 1912 disputà el primer partit nocturn d’…
,
Les catinariàcies i les ramalinàcies
Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…
Margarita Rivière i Martí
Periodisme
Periodista i escriptora.
Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona 1974-78 i d' El Periódico 1978-88 i directora de l’agència EFE a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer ,…
radiador

Radiador d’aigua d’aletes per a automòbil
© Fototeca.cat
Calefacció
Aparell que presenta una gran superfície de radiació.
Emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc, com en els de les installacions de calefacció central, o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula, com en els dels circuits de refredament dels motors de combustió interna, especialment els dels vehicles automòbils Els radiadors de motor , en els quals el líquid calent entra per la part superior i surt per la inferior, ja refredat, poden ésser d’aigua, eventualment barrejada amb líquids refrigerants, o d’oli, segons que per l’interior circuli aigua o el…
carda
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, llana, jute, etc.
Té per finalitat desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades mitjançant l’acció de superfícies recobertes de guarnició metàllica disposada sobre la perifèria de cilindres carda de cilindrets o la combinació de cilindres i superfícies planes carda de xapons giratoris o carda automàtica Els òrgans d’alimentació de la carda són un corró desenrotllador de la napa i dos corrons compressors acanalats que actuen l’un sobre l’altre o, també, un corró compressor acanalat que actua sobre una superfície plana i llisa taula la napa…
bufador

Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…