Resultats de la cerca
Es mostren 3444 resultats
Pau Vila i Dinarès
Historiografia catalana
Geògraf i pedagog.
Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…
Sant Anton o Sant Joan de Pano (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera del temple, formada per tres absis que corresponen a sengles naus ECSA - JA Adell L’actual santuari de Sant Anton, dit per alguns autors Sant Joan de Pano, és emplaçat a 891 m d’altitud, damunt el nucli actualment gairebé despoblat de Pano, en un esperó de la serra excavat profundament per la capçalera del barranc homònim Mapa-31-11250 Situació 31TBG761823 S’hi arriba per la carretera de Panillo, que neix al quilòmetre 38 de la carretera C-139 Aleshores, cal seguir-la i prendre una pista a l’altura del coll de Panillo per a arribar a l’església s’haurà d’agafar un corriol…
Altres tipologies de forja
Art gòtic
Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…
L’escultura romana de bronze i altres materials
Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…
La Universitat Autònoma de Barcelona
Inauguració del curs acadèmic 1931-32, JDomínguez, Barcelona, 1-10-1931 ANC-Fons Macià Amb l’adveniment de la República es va poder realitzar una de les màximes aspiracions del catalanisme que la Universitat de Barcelona estigués vinculada a la realitat del país, tal com ho havien reclamat el Primer i el Segon Congrés Universitari Català, celebrats els anys 1903 i 1918, respectivament Ja el mateix 14 d’abril de 1931, la Generalitat nomenà un Comissariat, integrat per prestigiosos professors Eduard Fontserè, August Pi i Sunyer, Jaume Serra i Húnter, Enric Soler i Batlle i Josep Xirau, amb la…
Premis Nacionals de Cultura
Entitats culturals i cíviques
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1982 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.
Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
arqueologia industrial
Historiografia catalana
Disciplina que estudia el patrimoni industrial —en el sentit més ampli, el “llegat industrial”— que comprèn les restes materials de qualsevol activitat productiva de la humanitat, i els coneixements que en el seu dia la feren possible.
L’arqueologia industrial AI, tot i que hi està íntimament relacionada, és més que el patrimoni industrial De fet, és una matèria que nasqué de la necessitat que experimentaren els historiadors de superar el document escrit Quan March Bloch escriví que « les paysans ne laborent pas avec des chartes », o Lucien Febvre recordà que «la història es fa amb documents escrits quan existeixen però es pot fer, s’ha de fer, sense documents escrits si no existeixen amb paraules, amb signes, amb paisatges amb l’examen de pedres per part dels geòlegs i l’anàlisi de les espases de metall pels químics»,…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Concentrà la seva activitat de recerca en la història de la medicina i en l’Edat Mitjana a la ciutat de València Fou membre, entre d’altres, de la RABLB, de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la RAH de Madrid, així com director del Centro de Cultura Valenciana des del 1915 Després de dues dècades dedicat a la professió mèdica, cap a quaranta anys, s’anà concentrant en els estudis històrics a partir de l’elaboració de diferents biografies sobre destacats metges valencians Apologia del Dr D Vicente García Salat , 1896 Recuerdo apologético del Maestro en Medicina Domingo Ros de…