Resultats de la cerca

El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…

El funcionament del sistema nerviós es pot alterar i donar lloc a una gran varietat de malalties i trastorns Segons les parts del sistema nerviós afectades, les alteracions es poden manifestar amb diversos símptomes , és a dir, molèsties subjectives que la persona que n’és afectada percep, i signes , que són les alteracions de la funció nerviosa susceptibles d’ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com per les altres Alteracions de la força muscular Les alteracions de la força muscular —és a dir, la disminució o pèrdua de la capacitat de contreure voluntàriament uns músculs…

Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

Els documents més antics conservats daten dels darrers segles de la dinastia shang segles XIV-XII aC, aproximadament Són inscripcions sobre ossos i closques de tortugues Tant aquests com les gravades en vasos cerimonials de bronze són molt breus i no constitueixen documents literaris pròpiament dits Quant a la poesia, la primera antologia és l’anomenada Shijing ‘Clàssic de poesia’, consistent en poemes cantats en temples, corts i pobles, que rebé la forma definitiva aproximadament en temps de Confuci 551-497 aC S'integra en els llibres considerats com a “clàssics confucians”, i ha influït en…

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell, que cobreix…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Cal apreciar-hi la gran diferència existent entre l’altura de les cobertes de la nau i les dels braços del transsepte i l’absis Igualment és destacable l’altura considerable que té el mur de tancament de l’absis A Bastardes L’església és situada dalt d’una plataforma rocallosa, composta d’arenisques, que s’eleva, al ribatge dret del Llobregat, sobre la Colònia de la Plana, a la banda sud-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full…

Situació Vista aèria del cim de la Tossa on s’alça el castell, de planta rectangular i angles arrodonits, i l’església de Santa Maria, primitiva capella de la fortalesa i parròquia del terme ECSA - J Todó El castell s’aixeca dalt d’un pujol, conegut per la Tossa, prop de Santa Margarida de Montbui Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 S’hi pot accedir des d’Igualada per la carretera de Valls Després d’haver passat per Santa Margarida de Montbui, al cap d’un quilòmetre i mig, aproximadament, a mà dreta, comença la carretera que s’enfila a la Tossa uns dos quilòmetres Tant la clau del castell com…