Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
El marc geogràfic del romànic del Gironès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…
Hospital Vell de Santa Tecla (Tarragona)
Art romànic
Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu testament, entre d’altres moltes deixes, la…
Constantí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.
Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…
Relació dels municipis durant la Segona República
Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162…
Santa Maria de Tortosa
Art romànic
Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…
El poblament de l’Empordà
Art romànic
Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X Com a prova d’això, hom pot adduir un parell…
Santa Maria del Miracle (Tarragona)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…
Els arquebisbes de Tarragona fins el 1300
Art romànic
Fructuós o Fruitós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix la durada de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona, juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259 Himeri a 385-v 390 Sembla que va ser nomenat arquebisbe durant el pontificat del papa Damas i va tenir una llarga prelatura, fins cap al 390 El 385, en resposta a una lletra seva amb catorze preguntes sobre qüestions eclesiàstiques dirigida al papa Damas, va rebre una llarga carta del seu successor, el papa Sirici que és la primera decretal pontifícia conservada,…
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…
Alcover
JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva del Camp,…