Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Una pagesia dividida: diferències jurídiques i desigualtats econòmiques
Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…
Les arts resplendents
Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…
Vila medieval de Fraga
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat de Fraga, amb els ponts moderns que han reemplaçat el pont històric, que singularitzava el seu passat ECSA - JTodó La vila de Fraga és formada per dos sectors separats pel Cinca, amb un pont que els uneix El sector de l’esquerra correspon al que fou la vila closa medieval, situada en un coster de 120 m d’altitud, al nivell del riu, i al cim té les restes de l’antiga església de Sant Miquel, on hi havia hagut l’antic castell L’altre sector, el de la dreta, és ocupat per la ciutat nova, que ha anat creixent els darrers anys al llarg de la carretera Mapa 31-15…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
El marc històric del romànic de l’Urgell
Art romànic
Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…
La manufactura i l’organització capitalista del treball
Ex-vot, Mascalbó, Reus, 1738, coll part RM Canvi agrari i indústries rurals a Catalunya No es poden explicar les característiques de la manufactura tèxtil tradicional a la Catalunya del segle XVIII sense tenir present la transformació general de l’economia en aquell període i, més particularment, el canvi agrari i les modificacions de les relacions exteriors Cal destacar, en primer lloc, la intensitat de l’especialització vitícola, un procés que repercutia fortament sobre una manufactura tèxtil ben arrelada en l’economia rural perquè manllevava a l’agricultura una part significativa de la…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…
La ciutat medieval de Barcelona
Art romànic
Arqueologia urbana medieval Vista general de les excavacions de l’antic barri de Ribera, a la plaça Comercial ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat Els estudis de Barcelona a l’època medieval han estat basats, fins fa poc temps, en treballs de recerca sobre fonts documentals escrites La recerca arqueològica ha estat reservada gairebé exclusivament al coneixement de l’antiguitat romana o bé a la reconstrucció de períodes anteriors mancats d’altres fonts d’informació Qualsevol de les excavacions que han estat fetes a la ciutat discriminava les etapes i produïa forts greuges comparatius vers…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…
Tomba de sant Bernat Calbó (Vic)
Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les relíquies allí dipositades,…