Resultats de la cerca

Doctor en ambdós drets, fou monjo 1764 i arxiver de Montserrat ja n’era el 1771 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1785 i de la Reial Acadèmia d’Història 1802 Treballà als arxius de Ripoll, Sant Benet de Bages i Montserrat D’aquest darrer arxiu confegí un Índice dels documents més antics 888-1120 A petició de Francisco de Zamora, el qual projectava una història monumental de Montserrat, escriví, en castellà, una història de Montserrat Història de Montserrat 888-1258 , que ha estat editada modernament 1990 i compongué uns annals de Montserrat del 1258 al 1485 L’…

Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica Madrid, i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls 1897 Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i collaborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari Entre les seves publicacions destaquen…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…

Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la revista de filologia…

El Museu del Blat i la Pagesia té l’origen en un primer fons històric i etnològic que l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere havia installat en una antiga casa del carrer Major al final dels anys cinquanta El 1975 i el 1976 s’hi sumaren les prop de 600 peces recollides per la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera en una crida que hom féu als pagesos el 1963, a instàncies del mateix Duran, per reunir objectes relacionats amb les feines i la vida al camp Actualment, aquest espai constitueix l’àrea de les colleccions d’art de Cervera i comarca, de les quals…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’…

Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant fins que hom…

El 1929 ingressà en el Seminari Conciliar de Sant Pere i fou ordenat el 1941 Ha estat arxiver honorari de Sineu 1987 i cronista oficial de la vila 1991 Com a investigador, ha collaborat en Estudis Baleàrics i altres publicacions especialitzades Ha dut a terme investigacions sobre la casa mallorquina, la indumentària tradicional, l’artesania de la seda i les rajoles policromades En els darrers temps ha centrat la seva investigació en la història local de Sineu entre el s XIII i el s XVI El 1980 fou guardonat amb el premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans De la seva…

Es llicencià en dret civil i canònic a València 1879, i des del 1886 exercí de bibliotecari i arxiver El 1895 fou nomenat director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, i el 1902, de la Biblioteca Provincial de Palma El 1899 fou elegit director de la Societat Arqueològica Lulliana i del butlletí de la mateixa institució, que recull la major part dels seus treballs Fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Comissió Editora Lulliana Les seves investigacions s’orienten a l’estudi de la història de les institucions i del dret propi de Mallorca També realitzà diversos treballs…