Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
El reialme de les molses
A la tundra, i molt especialment a la tundra típica que es fa en els territoris compresos entre les isotermes de juliol 4-5°C i 8-11°C, hi senyoregen les molses fan una coberta contínua, una flonja catifa que només interromp el curs indecís de les aigües de fosa Més al nord, a l’anomenada tundra septentrional, també les molses fan bandes torboses que encerclen claps nus, erms que resulten d’una particular dinàmica de congelació i desglaç del sòl Hom ha descrit la tundra com una taigà sense arbres De fet, una i altra comparteixen trets climàtics i un nucli d’animals i plantes comuns Però…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
Les poàcies o gramínies
Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter
Literatura catalana
Política
Escriptor, editor i polític.
Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…
, ,
La descoberta d’Ildefons Cerdà. 1859-1994-2006
El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una…
Estructures que només es troben en algunes espècies de bacteris
Patologia humana
A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La funció de la…
Elaboració de semen
Fisiologia humana
El semen o esperma és el líquid exterioritzat en l’ejaculació que conté els espermatozoides elaborats als testicles i les secrecions de les glàndules sexuals annexes, com la pròstata i les vesícules seminals La part essencial del semen és el seu contingut en espermatozoides, elaborats als testicles amb el procés d’espermatogènesi Aquest procés té lloc en l’epiteli dels túbuls seminífers durant tota la vida sexual activa S’inicia durant la pubertat, cap als tretze anys, a causa de l’estímul de les hormones secretades per la glàndula hipòfisi La formació dels espermatozoides s’inicia a partir…
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
Crancs fantasmes i peixos d’arbre
A ningú no sorprèn que ocells, simis o serps tinguin un hàbitat arborícola, però una de les curiositats faunístiques dels manglars i de les platges tropicals i subtropicals és que animals tan característicament aquàtics com crancs o peixos puguin, no solament viure fora de l’aigua, sinó ser també capaços d’enfilar-se dalt dels arbres Sembla mentida, però és veritat Comencem pels crancs fantasma del gènere Ocypode , els quals són, certament, els de més àmplia distribució als tròpics i subtròpics fins i tot penetren als marges de la regió temperada càlida, incloent-hi la part oriental de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina