Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió…
Strozzi
Família florentina d’origen burgès que tingué un paper molt important en la vida econòmica i política de la seva ciutat.
Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua 1462, protector d’humanistes…
Giulio Alberoni
Història
Cristianisme
Cardenal i polític italià.
A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb aquesta excusa féu…
Suari i Canals. Deutsch i Companyia
Suari i Canals construïren una refineria de petroli a Badalona el 1879 L’establiment era arran de mar i tenia un moll propi per a la descàrrega del petroli que arribava en llaunes o bótes El 1882 l’empresa anava a nom de Ramon Canals i Companyia El seu despatx era a Barcelona, passeig de la Duana, núm 5 Poc després passà a nom de Deutsch i Companyia Alexandre Deutsch de la Meurthe fou un dels primers importadors i refinadors de petroli a l’estat espanyol Era conegut per la seva marca, El León Establert inicialment a Madrid, tenia en el seu actiu industrial medalles d’or a l’Exposició…
Xavier Theros
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris Más triste es robar 1997, Todos tenemos la razón 2003 i Polipoesía urbana de pueblo 1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha…
La davallada de les poblacions de sardina i seitó
Imatge obtinguda amb un satèllit equipat amb un sensor Sea WIFS, que mesura els canvis de color a la superfície dels oceans i permet obtenir dades sobre les variacions en la producció de clorofilla S’hi aprecia l’alta producció colors vermell i groc associada a les descàrregues primaverals dels rius Roine i Ebre final de maig del 2001 Base de dades de SeaWIFS Project NASA A la majoria dels ecosistemes marins més productius hi ha un nivell tròfic intermediari format per petits peixos pelàgics que s’alimenten de plàncton i que normalment és dominat per una o dues espècies És el cas dels…
Ramon Gener, cabiscol d'Urgell (1379-1380)
Abans del 7 de gener de 1379, la comissió reorganitzadora de la Diputació del General escollí nous diputats residents diputat eclesiàstic Ramon Gener – 1388/92, cabiscol d’Urgell diputat militar Pere de Merlès, donzell diputat reial Francesc de Gualbes, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic Ramon Gener, cabiscol d’Ur-gell, ja havia exercit el càrrec en substitució del bisbe Romeu Sescomes a la Diputació de les Corts de Montsó de 1362-63 i a la de Lleida del 1375 La família del donzell Pere de Merlès, el diputat militar, posseïa el castell de Merlès, al Berguedà El tenien en feu pels…
Trípoli
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del Líban Nord, Líban.
Situada a la costa nord, en una regió rica en oliveres i tarongers El seu port, Al-Mīnā’, és una important escala petroliera, i a la seva refineria desemboca l’oleoducte de Kirkūk Iraq també és base d’una important flota pesquera Hi ha indústries tèxtils, del ciment, del sabó i alimentàries A causa de la guerra civil de 1975-76, de la inestabilitat política i les lluites que l’han seguida i de la guerra entre l’Iraq i l’Iran —que ha afectat la indústria petroliera de la ciutat—, ha perdut importància econòmica i internacional Fundada per tiris, sidonis i aradians segle VII aC, la…
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
destructor
Transports
Classe de vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres, en el qual la velocitat i l’armament preponderen sobre la protecció i l’autonomia.
Originàriament hom l’anomenà destructor de torpediners , perquè era destinat a combatre aquesta classe d’embarcacions El nom fou reduït al de destructor quan les funcions del vaixell esdevingueren més complexes i variades Des de l’aparició, el 1892, dels primers destructors, els anglesos “Hornet” i “Havoc”, construïts a Poplar per la casa Yarrow, de 250 tones de desplaçament, hom n'augmentà gradualment el tonatge, fins el 1922, quan el tractat de Washington el limità a 1 500 tones Les marines de guerra de tots els estats reconegueren la importància que en la lluita posseïa el destructor, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina