Resultats de la cerca

El 1953 es diplomà en arxivística a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà i es llicencià 1954 en història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana El 1965 es doctorà a la mateixa universitat amb la tesi Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana També es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1965 Entre el 1957 i el 1965 exercí com a professor al Seminari Conciliar de Sant Pere i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma Des del 1969 fou director de la Biblioteca Bartomeu March, de Palma Fou membre de la Maioricensis…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres a València 1952, fou responsable de la biblioteca de l’Arxiu Regional de València i professor de llatí medieval a la mateixa universitat on es graduà Ocupà plaça de lector d’espanyol a la Universitat de Montpeller entre el 1959 i el 1962 i fou professor de la Sorbona del 1963 al 1966 Aquest darrer any inicià la seva tasca en el món dels arxius El 1969 organitzà l’arxiu de la catedral de Sogorb i inventarià la documentació històrica del Banco de España El 1975 fou cap dels Serveis d’Arxiu, Biblioteca i Documentació de la Fundació Joan March…

Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions…

El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’…

Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana  1913-36 i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’ Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i la…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a…

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a Cambridge…

Vida i obra Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué la menció d’honor en harmonia i fuga, i el premi d’honor de grau superior de composició i instrumentació Amplià estudis amb Josep Soler, Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter Fou professor dels conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa, de l’Escola de tècnics de l’espectacle de l’Institut del Teatre i del Conservatori Municipal de Barcelona, d'on fou director juliol de 2008 - febrer de 2019 La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra fins la música…

A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…

Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…