Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Pinsà mec
El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els…
Els dictiòpters mantodeus: pregadéus i afins
Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc…
cabra salvatge hispànica

Cabra salvatge hispanica
Claudia Komesu (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, molt semblant a la cabra salvatge pirinenca, de dimensions més petites i amb les banyes més llargues i menys corbades.
Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més…
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori…
copèpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt nombrosa, que comprèn formes marines de petites dimensions, pròpia de les aigües salabroses i continentals.
La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només tenen un ull…
Els bufònids: gripaus típics
Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
Rat-penat nòctul gros
Àrea de distribució del rat-penat nòctul gros Nyctalus noctula , punts blaus i del ratpenat nòctul petit N leisleri , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors És un rat penat gran i d’aspecte robust Té les orelles molt curtes la llargada és inferior a l’amplada i, plegades cap endavant, arriben a la meitat de la distància entre l’ull i el morro Els tragus és curt i ample Com les altres espècies de Nyctalus , té les ales llargues i esveltes Es diferencia del rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri perquè la longitud del tercer dit és compresa entre 90,5 i 102 mm La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina