Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Bibliografia sobre la il·lustració de manuscrits a Catalunya
Fonts i documents Anzizu, E Fulles històriques del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes , Barcelona, 1897 Hernando, J Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV , 2 vol, Barcelona, Fundació Noguera textos i documents, 1995 Junyent i Subirà, E Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba a cura d’Anscari M Mundó, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1992 Madurell i Marimon, J M «El arte en la comarca Alta de Urgel», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona , vol IV, 1946 Madurell i Marimon, J M «Manuscritos trescentistas y cuatrocentistas», dins Hispània…
Bibliografia
1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…
L’arquitectura religiosa d’època preromànica i romànica
Les catedrals són els monuments religiosos més importants de la Catalunya medieval, com de l’Edat Mitjana en general, tant per la seva presència a la ciutat com per la riquesa creativa que van significar Malgrat la importància que tenen en l’estudi de l’art medieval, les catedrals han quedat pràcticament en l’oblit per a la bibliografia artística catalana, i no s’han beneficiat dels estudis globals de què han estat objecte els monestirs Aquesta és una situació curiosa, atesa la bibliografia catalana sobre l’art medieval, i és també insòlita en relació amb tot el que s’ha fet sobre catedrals,…
Art 2017
Art
Introducció El 2017 va ser l’any que se celebrà el centenari de la Revolució Russa i també el de l’emblemàtica Font de Marcel Duchamp, esdeveniments que van marcar la cultura del segle xx En el context català, les arts i el patrimoni van seguir patint la crisi Les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades pel procés polític, que va eclipsar l’àmbit informatiu i totes les dinàmiques de les institucions dedicades a l’art, sobretot les públiques L’Administració de l’Estat i la de Catalunya van seguir sense invertir gaire en cultura, i tampoc no van arribar els canvis…
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…
, ,
Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…
harmonia

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Formació dels acords i de les relacions que s’estableixen entre ells.
De fet, el terme harmonia que pot ser també sinònim d''acord’ en expressions com ’notes estranyes a l’harmonia' es reserva de manera més específica per a les relacions acòrdiques dins el sistema tonal tonalitat Aquesta identificació entre harmonia i tonalitat queda palesa en el fet que les obres d’autors renaixentistes com ara Palestrina, que admeten una descripció en termes d’acords però que encara s’inscriuen en el sistema modal, no són, en general, objecte d’atenció en els manuals dits d''harmonia', paraula que en aquest context també designa el conjunt de normes i teories que regulen i…
La música en el modernisme
Preliminars Homenatge a l’Orfeó Català, de l’Ajuntament de Vilafranca 1900, dibuixat per Adrià Gual RM L’enorme interès que va desvetllar el Modernisme artístic a partir dels anys 1960 ha fet créixer l’atenció envers altres aspectes d’aquell moviment, i entre aquests també, encara que menys, pels seus aspectes musicals La primera qüestió que se’ns planteja en abordar aquest tema és si el període del que anomenem Modernisme va tenir una música pròpia, identificable com a tal, o si el millor que podem fer és parlar de «la música en l’època del Modernisme» Si ho fem així, podrem apreciar en…
Bibliografia general referent al romànic del Maresme
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…
Els estudis ictiològics
Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…