Resultats de la cerca

Situació Façana exterior d’aquesta església, annexa a la moderna casa d’exercicis, considerada l’església catedral que va precedir la Seu Vella ECSA-JI Ribes L’edifici conegut com a Santa Maria l’Antiga és situat a l’ala nord del claustre de la Seu Vella Actualment és utilitzat en part com a capella dins la casa d’exercicis del bisbat de Lleida Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 L’itinerari és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història L’església de Santa Maria in Sede fou la primera catedral de Lleida la segona si tenim en compte l’existència de la catedral visigòtica…

El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa…

De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el Cant de la Sibilla…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Situació Església molt transformada sobre una nau romànica acabada amb un absis llis ben conservat M D Filgueira L’església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes es troba dintre de la població del mateix nom El poble, amb un hàbitat disseminat, s’estén a la vora esquerra de la riera de Vallromanes Mapa L37-15393 Situació 31TDF423976 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers entre els punts quilomètrics 8 i 9 agafarem un trencall a la dreta que deixa en 1 km a Vallromanes Història Segons afirma A Campillo, el nom de Vallromanes prové de Vallis Romanorum i rep al llarg del…

Situació Exterior de l’església des del costat nord-est, amb l’absis principal decorat amb motius llombards ECSA - Rambol L’església de Santa Maria i Sant Pere és situada prop de les restes del castell Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E Història Una de les primeres referències documentals d’aquesta església data de l’any 1153, en una venda feta al priorat d’Espirà de l’Aglí d’un honor a la parròquia de Santa Maria de Castellrosselló posteriorment és esmentada el 1174 en…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid…

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…

Situació Les ruïnes del castell, que fou volat durant la primera guerra Carlina, coronen un turó sobre la població ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell s’enfilen dalt del puig de la Guàrdia, sota el qual s’assenta la població de Jorba, que s’allargassa a ambdós costats de la carretera N-II, a la riba esquerra de l’Anoia, prop de la seva confluència amb la riera de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG791068 Des del costat de l’església del poble surt un carrer al final del qual té l’inici un camí que fent una ziga-zaga arriba al peu del castell, a la seva banda oriental…