Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…
Santa Maria del Mar
Art gòtic
Volta i corona del presbiteri de Santa Maria del Mar Una de les fites cabdals de la història de l’art català de tots els temps és la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar, obra dels mestres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Se’n va collocar la primera pedra el 25 de març de 1329, i al novembre del 1383 es tancava la darrera de les voltes de la nau major Aquesta rapidesa, inusual en temples de proporcions semblants, s’explica pel ferm mecenatge d’Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós i dels nombrosos burgesos que vivien en el puixant barri de la Ribera o quarter del Mar…
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
Els deuteromicets
Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel fet que té…
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
El concepte d'animal
La classificació dels éssers vius en cinc regnes és un intent d’ordenar amb les tècniques modernes d’estudi els diferents grups d’organismes i imaginar-ne les possibles relacions El concepte de mòners s’ha creat modernament per a reunir els bacteris, els cianòfits i els procloròfits Biopunt, original de L Margulis i KV Schwartz 1985 Històricament, hom ha agrupat els éssers vius en dos regnes, el regne animal i el regne vegetal, basant-se fonamentalment en diferències d’índole fisiològica, concretament en la capacitat autotròfia o incapacitat heterotròfia de sintetitzar matèria orgànica a…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de les boscanes decídues
El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
Escultura a Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…