Resultats de la cerca

La segona edat del ferro Reparació i construcció de maquinària Anunci de la fàbrica de màquines de cosir Escuder, publicat a "Indicador General de Barcelona", 1987 El 1833, la fàbrica Bonaplata inicia la mecanització dels processos industrials el 1834, el paquebot “El Balear”, de la Companyia Catalana, enceta la modernització del transport marítim a Espanya el 1848, la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona revoluciona el transport terrestre a la Península L’adopció del vapor va significar l’adopció del maquinisme De cop i volta, la indústria de maquinària emergeix, també per als catalans…

Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…

El conreu de la terra Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, recorda els primers establiments de les comunitats rurals al sector interior de la comarca ECSA - J Todó El paper dels animals en l’alimentació alt-medieval era d’una importància essencial, similar a la que les activitats silvàtico-pastorals tenien en l’economia de l’època Conreus primitius, caça i pesca foren, i són encara, recursos bàsics de proveïment, que alternaven amb conreus de camps i horts, rarament en posició dominant És important subratllar que els recursos de l’economia silvàtico-pastoral eren aprofitats en aquells…

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20 522 Situació…

Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…

Literatura catalana Inauguració de l’exposició commemorativa, un dels actes de l’Any Brossa, “La xarxa al bosc Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980” © Fundació Joan Brossa - Sílvia Poch La celebració important del 2019 va ser l’Any Brossa Les lletres no només viuen dins dels llibres i l’ull que sap mirar pot trobar poesia en qualsevol lloc, fins i tot caminant pel carrer Joan Brossa ho sabia i, per això, més que un poeta, va ser un artista amb tota la magnitud de la paraula, perquè aquest creador avantguardista nascut a Barcelona va portar la poesia a formats que fins aleshores no…

La recuperació de la pintura romànica catalana La història ha portat a identificar les arts i els països que les han produït, i aquestes identificacions, amb caràcter gairebé exclusiu, han esdevingut de vegades de tal intensitat que s’han convertit en paradigmàtiques això vol dir que fer esment del país és pensar en aquell art, o bé a l’inrevés Així, molt sovint, pensar en Catalunya vol dir pensar en art romànic I potser, filant més prim, vol dir pensar en pintura romànica i sobretot en pintura mural I això és així L’aportació del nostre país, Catalunya, a l’art romànic europeu, que vol dir…

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…

Una paraula comodí “És una persona amb molta cultura”, “assistim a un xoc entre cultures “, “els grans ídols de la cultura rock ”, “la cultura catalana s’ha vestit de dol”, “les cultures de l’edat del bronze”, “en el nostre país manca una cultura de la prevenció d’incendis” Fullejant un diari, mirant un noticiari o participant en una conversa habitual, trobem molt sovint expressions com aquestes Vaguetats i ambigüitats L’ús de la paraula cultura, que antigament es restringia als àmbits considerats precisament “cultes”, s’ha estès a tota mena de contextos i situacions Aquesta paraula, que en…

Característiques generals L’aspecte extern de les colònies de briozous pot ésser molt variat Nombroses espècies són extremament semblants al seu entorn i passen fàcilment desapercebudes, mentre que d’altres tenen una gran vistositat, com les dels ascòfors que veiem en les fotografies a l'esquerra, les boniques colònies de l’anomenat fals corall Myriapora truncata , una espècie que és molt abundant en els substrats durs dels primers 10 m de fondària i a la dreta, les grans colònies erectes de Pentapora fascialis Xavier Sanfont / M Alba Camprubí i Lluís Dantart Els briozous formen un grup de…