Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys…
Castell de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre de planta rectangular de la fortificació J M Melció Es tracta de les ruïnes d’un castell situades a la carena de la serra del Corb, a poca distància de la collada de Colltort, entre la parròquia de Sant Miquel de Sacot i la de Sant Iscle de Colltort Mapa 295M781 Situació 31TDG613640 Al revolt de l’hostal de Can Xel, de la carretera d’Olot a Santa Pau, hi ha un trencall a mà dreta, d’on surt una carretera de terra que porta a Sacot Des de l’església d’aquest lloc encara podem anar amb auto fins a Can Batlle i Noïc, cases situades una mica més amunt A partir d’…
Francesc Colom, canonge i ardiaca del Vallès a la Seu de Barcelona (1464-1467)
El 22 de juliol de l’any 1464, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Colom Segle XV, canonge i ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona diputat militar Hug Roger, comte de Pallars diputat reial Francesc Serra, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Vicenç de Castellbell, prior de Casserres oïdor militar Joan Despapiol, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Vello, jurista ciutadà de Tortosa La dedicació de Francesc Colom a l’alta política del regne podria ser una de les raons per les quals es coneix menys la seva activitat religiosa, en…
Sant Miquel de Montmagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis amb la part inferior corresponent a una estança sota el nivell de la nau de l’església, suposadament una cripta ECSA - JA Adell El conjunt de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre és a la part alta del vessant sud de la muntanya de Montmagastre, al cim de la qual hi ha les restes del castell El turó cònic de Montmagastre es dreça isolat al nord-est del terme municipal i des d’ell es té una perspectiva vastíssima del paisatge de l’entorn Mapa 33-13328 Situació 31TCG451490 L’itinerari per a arribar al conjunt és el mateix que condueix a les restes del castell JAA Història…
Santa Maria del Priorat (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a frec de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG701268 S’hi va per la carretera de Jorba a Ponts C-1412, que té inici…
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Música
Cobla catalana fundada el 1983 i dirigida per Jordi León, a excepció del període 1991-93, en què ho feu Concepció Ramió, si bé també ha comptat amb O. Martorell, M. Oltra, Ll. Moraleda o J.M. Bernat, entre d’altres, com a directors convidats.
Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Santa Oliva
Santa Oliva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al sector N del pla del Vendrell.
Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…
Castell de Palau-sator
Art romànic
Situació Torre castell, l’element més notable del conjunt, restaurada recentment És un edifici bastant ben conservat, probablement del segle X J Bolòs És un castell pre-romànic situat al cim d’un turó, des d’on s’albiren els camps tot al voltant, situats en un nivell més baix Aquesta fortificació, de l’alta edat mitjana a l’època gòtica, fou lleugerament transformada i esdevingué la torre mestra d’un castell més ampli, envoltada d’un clos emmurallat Mapa 334M781 Situació 31TEG093488 El castell és situat al centre de la població de Palau-sator i ja és visible des la carretera que hi mena Pels…
Mare de Déu de Farners (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església on es conserva l’antic edifici consagrat l’any 1200 fou ampliat vers ponent en època barroca F Tur El santuari de Farners o de Santa Maria de Farners és situat al peu del castell amb el mateix nom, encimbellat dalt un turó Mapa L38-13333 Situació 31TDG696345 JRR Història No s’han trobat notícies sobre la data de construcció de l’església de la Mare de Déu, i només coneixem la de la reconstrucció de l’any 1200 Això no obstant, atès que és al peu del castell de Farners, hom pot pensar en una edificació de mitjan segle XI El 23 d’abril de 1200, després de la…
Castell de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Puig del castell de Rià, coronat per una bandera, amb el barri de la Lliça de Rià que s’estén pel vessant meridional ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Rià són al cim d’un puig cònic en el vessant del qual s’esglaonen les cases del barri de la Lliça de Rià Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 33” N - Long 2° 23’ 57” E Des de Prada s’arriba a la vila de Rià seguint la carretera N-116 que va a la Cerdanya, per la qual, fets uns 2 km, es troba el veïnat del Pont de Rià, situat a la dreta de la Tet El nucli antic de la població és a l’altre costat del riu, que cal travessar pel pont…