Resultats de la cerca
Es mostren 7391 resultats
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…
,
Castell de Sunyer
Art romànic
Situació Una part del mur est del castell, el més ben conservat, on és visible el sistema de construcció amb maçoneria i morter ECSA-JI Rodríguez Les escasses ruïnes d’aquest castell són dalt d’un tossal al nord-oest del poble de Sunyer, que s’emplaça vora el riu de Set, al sector septentrional del terme Mapa 32-15 388 Situació 31TBG992999 Per a arribar a Sunyer des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció a Tortosa, passant per Sudanell, i un cop fets uns 12 km, hom troba una desviació a mà esquerra que mena al poble de Sunyer després d’uns 2 km JRG-MLIR Història El castell de…
Sant Joan de la Plaça (Lleida)
Art romànic
Situació Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan JR González Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic XEC-JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal…
Necròpoli de la Torre de Santa Maria (Almenar)
Art romànic
Situació Una de les vuit tombes de forma trapezoidal que s’observen a la superfície superior del turó on hi ha la necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli, que correspon a un antic assentament andalusí de població, és situada al SE d’Alguaire, al Pla del Sot, prop de la séquia de Santa Maria d’Almenar Mapa 32-14 359 Situació 31TCG003271 Per a arribar-hi des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció nord, i uns 3 km abans d’arribar a Almenar, cal desviar-se a la dreta per un camí que surt de davant de la Torre de Jordana, passa el canal de Pinyana i, després d’uns 500 m, arriba…
Santa Margarida de Molars (el Voló)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 57” N - Long 2° 51’ 19,2” E Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou” A 1 km aproximadament, cal…
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
Santa Anna d’Argelaguer
Art romànic
Situació La petita església de Santa Anna és al centre del poble, en una planta propera a l’església parroquial de Santa Maria Mapa 257M781 Situació 31TGD709739 Història És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població…
Santa Fe de Besalú
Situació La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic cementiri monacal, del qual la petita església era capella Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JFC Història La primera notícia documental sobre aquesta església, la proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica de Santa…
Sarcòfag de Leucadius (Tarragona)
Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…