Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
Castell de Sudanell
Art romànic
Tot i que el topònim Sudanell sembla indicar un assentament d’origen musulmà i que surt esmentat al discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde com un nucli integrat dins de l’hipotètic territori de Lleida anterior a la conquesta de l’any 1149, la primera menció del castell de Sudanell és del 1187 Probablement, Sudanell es convertí en castell en reorganitzar-se aquest sector amb motiu de la construcció de la nova sèquia de Torres El 1187 Alfons I donà a Gueraua, esposa de Pere de Puigverd i filla de Guerau de Jorba —de la família Cervera— i Saurina, el castell de Sudanell en feu L…
Vicenç Albertí i Vidal
Història
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, traductor i erudit.
Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…
,
Bibliografia sobre l’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…
Unió Valenciana
Política
Partit polític regionalista valencià fundat a València el 1982 per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular
.
Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…
Castell de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
L’actual masia de Gironella —que en temps antics constituí un poble— és situada a la confluència dels barrancs de Peranera i de Viu Després de les primeres referències dels anys 956 i 959 relatives a l’adquisició per part del monestir de Santa Maria de Lavaix de la Pennella Girundella , l’any 1002 ja és esmentat el castrum Gerundellam aquest document explica com aquest castell havia estat sostret al monestir de Lavaix per Ató Mir potser fill de l’abat Miró i el seu fidel Quint Al segle XI el castell de Gironella és citat com a límit territorial del pagus d’Esterri Aquesta fortalesa donà…
Arnau I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1185-1226).
Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de…
Miquel Gil i Alfonso
Música
Músic i cantautor.
Fundà, juntament amb Manolo Miralles i Vicent Torrent, el grup de música d’arrel valenciana Al Tall El 1988 abandonà Al Tall i inicià un camí musical que l’acostà al pop - rock amb el grup Terminal Sur i el 1997 enregistrà el seu primer disc en solitari, Buscando tu olor El 1999 tornà a la música tradicional, primer en uns concerts amb el grup l’Ham de Foc, i el 2001 amb Orgànic , que valgué a la seva veu esqueixada i potent molts elogis i premis, entre d’altres el premi Altaveu Lloances que es confirmaren amb Katà 2004 Amb aquest segon disc Gil feu el pas de cantautor a…
Iorgos Seferis
Història
Literatura
Nom amb què és conegut Geórgios Seferiadis, poeta i diplomàtic grec.
Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme Cònsol a Londres, estudià la poesia de TSElliot del qual traduí al grec The Waste Land , el 1936, precedit d’un llarg i important estudi i publicà Mithistórima 1935, traducció catalana de Carles Miralles, obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda les…
Albert Viaplana i Veà
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB,on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència catedràtic des del 1978 Collaborà amb A de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés ,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón 1974-97 Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda Barcelona 1965 Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça…
Acció Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Societat bibliogràfica creada el 1920 per iniciativa del marquès de Malferit i d’un bon nombre d’estudiosos i bibliòfils, amb l’objectiu de publicar obres destacades de la història i de la cultura valencianes.
Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
