Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
Sant Martí de Lavansa o de Sorribes de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…
Puríssima Concepció del mas del Paraire (les Valls d’Aguilar)
Situació Vista del mur de migdia amb una finestra de doble esqueixada d’aquest malmès edifici, unit al Mas del Paraire Arxiu Gavín La capella és situada al costat del Mas del Paraire, edifici que es troba sobre la carretera de Miravall, a uns 200 m de la seva cruïlla amb la carretera que va de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, poc abans de la cruïlla amb la pista de Castellàs i el lloc de Nyus JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG588865 Història El Mas del Paraire, esmentat en el cens del 1860, és situat al costat del riu de Castellàs, entre l’antic lloc de Nyus i el poble de Miravall Al costat…
Castell d’Espolla
Art romànic
Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular, protegida, possiblement, per torres…
Hàbitat troglodític de la cova de l’Espluguell (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments situats a diferents…
Sant Andreu de Malmercat (Soriguera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, amb vestigis romànics visibles sobretot a l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Andreu és al nucli urbà del poble de Malmercat, a la part baixa del pendent del turó on s’esglaonen les cases JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG455927 Història Manquen notícies sobre la vila de Malmercat i l’església de Sant Andreu, ja que aquestes es redueixen al testament del cavaller Ramon Enard del 1122, en què llegà un alou a l’església de Sant Andreu situada davant del castell de Malmercat, i a la donació d’un mas a Malmercat a favor del monestir de Gerri el…
El que cal saber de la conjuntivitis
Patologia humana
La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la membrana mucosa que cobreix l’interior de les parpelles i l’exterior del globus ocular Pot ésser deguda a nombrosos factors com infeccions bacterianes o víriques, agents físics o químics, o reaccions allèrgiques Els símptomes més notables de la conjuntivitis són envermelliment ocular, tumefacció palpebral, secrecions de característiques variables segons el cas, sensació que hom té un cos estrany a l’ull, cremor i fotofòbia En general, la conjuntivitis és d’origen infecciós i es pot contagiar molt fàcilment Així, la persona que…
El que cal saber de la psoriasi
Patologia humana
La psoriasi és una malaltia crònica de la pell, de causa desconeguda, que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que se’n desprenen Tot i que hom ha detectat una predisposició hereditària a patir la malaltia, per tal que es desencadeni cal que actuïn diversos factors, alguns dels quals és possible d’evitar Per exemple, les infeccions de les vies respiratòries, sobretot quan no s’hi aplica un tractament immediat un consum d’alcohol excessiu, els traumatismes, les cremades o les irritacions de la pell i les…
Helios Gómez
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i caricaturista polític.
Estudià a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla Les seves primeres illustracions aparegueren al diari anarquista Páginas Libres Adherit a grups anarquistes, el 1928 s’hagué d’exiliar a París i posteriorment a Brusselles i Berlín 1929 El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de Treball i a la Federació Comunista Catalanobalear Fou empresonat l’octubre del 1930 Collaborà com a dibuixant a L’Hora i La Rambla de Catalunya i fou el principal illustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes Expulsat de la Federació…
La il·lustració i l’enquadernació del llibre manuscrit
Art gòtic
La còpia i la illuminació oficis i obradors A la baixa edat mitjana, en l’entorn de Catalunya i de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, pel que fa a la factura i decoració de llibres, ocorre quelcom de similar del que passa a la major part de centres de producció europeus s’aferma una tendència vers la progressiva especialització de funcions en la còpia, caplletració, decoració, illustració, relligament, cobriment i comercialització del llibre manuscrit Això no vol dir que una mateixa persona no pugui realitzar més d’una d’aquestes funcions alhora o en moments diferents, o que hi…
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina