Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…
Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot notar el sobrealçament, que varià substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció AI terme de Santa Pau, a uns 2 km vers llevant de la vila, hi ha l’església de la Mare de Déu dels Arcs, potser la més antiga que hi hagué a la vall de Santa Pau És en una vall afluent de capçalera del Set, la del torrent dels Arcs, que davalla de Puigsallança, a la serra de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG658658 L’accés als Arcs es fa per la carretera de Santa Pau a Mieres A 1,5 km després del primer poble hi ha el…
Novembre 2012
Dijous 1 Viatge a Rússia del president Artur Mas El segon dia del viatge oficial del president de la Generalitat, Artur Mas, i una delegació catalana a Rússia, té lloc una reunió entre aquest i el president del gegant petrolier rus Vaguit Alekpérov L’endemà, darrer dia del viatge, Artur Mas signa un acord perquè el Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg, un dels més importants del món, tingui una delegació a Barcelona El viatge té l’objectiu d’internacionalitzar empreses i atreure inversions i turisme russos a Catalunya Entra en vigor la taxa turística Catalunya L’impost, aprovat pel Govern…
Alt Àneu

Alt Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua.
Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…
La biotecnologia
Què és la biotecnologia D’algun temps ençà, s’està estenent, en diversos àmbits de l’activitat humana, l’ús de microorganismes vius, com ara bacteris, virus o llevats ja sigui l’organisme complet o només una part o una substància sintetitzada com, per exemple, els enzims, tant per a la fabricació de productes d’interès industrial i comercial com per a millorar les característiques de productes ja existents Els processos de producció que se serveixen de materials biològics com a generadors de substàncies es designen amb el nom de biotecnologia Es tracta d’una activitat que té com a origen…
Bronquitis crònica
Patologia humana
Definició La bronquitis crònica és la inflamació persistent dels bronquis causada fonamentalment per la inhalació repetida de fum de tabac i caracteritzada per l’aparició de tos i expectoració habituals, especialment als matins Hom considera que pateix de bronquitis crònica la persona que presenta tos o expectoracions, o les dues coses alhora, durant noranta dies l’any, encara que no siguin seguits, i durant més de dos anys consecutius, sempre que aquestes manifestacions no siguin degudes a cap altra malaltia específica bronquial o pulmonar Les manifestacions característiques d’aquesta…
Jordi Safont i Bertran de la Borda: epígon del gòtic internacional a Catalunya
Art gòtic
Sant Marc, un dels set panells de pedra amb profetes i evangelistes que componien una trona feta per Jordi Safont vers 1447-52 Era al pilar de la nau major més proper al presbiteri de la Seu Vella de Lleida, al cantó de l’evangeli Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa A partir de la fi del segle XIV, Lleida obre les portes a mestres forans que afavoriran la coneixença de les modes europees A poc a poc hi arriben mestres, escultors i vitrallers nòrdics, que, juntament amb artífexs autòctons, protagonitzen una revolució de les arts plàstiques És un període de continuïtats i de canvis,…
El marc històric del romànic del Ripollès
Art romànic
Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…
La Seu de Manresa
Art gòtic
Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…
L’arquitectura gòtica catalana en el context europeu
Art gòtic
Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina