Resultats de la cerca

Situació Un fragment del pany oriental dels murs del castell, format per còdols arrenglerats, un dels sectors més característics de les seves ruïnes ECSA - JL Valls Canet és a la riba dreta del Tet, i havia estat protegida pel castell i envoltada de muralles Les restes del vell castell de Canet es troben sobre un turó natural a la part nord del poble Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 37,2” E Per a anar-hi, cal prendre, a partir de Perpinyà, la carretera D-617 Canet és a 11 km de Perpinyà i a 2 km de la mar PP Història Els senyors del lloc i castell de Canet…

Situació Absis de l’església, que perdé les arcuacions quan en fou sobrealçada la capçalera als segles XIV o XV ECSA - JL Valls Vista aèria del mas de les Fonts, entre els edificis del qual es pot veure, encaixonada, l’església de Santa Maria ECSA - Jamin És situada uns 2 km a migdia de Calce, on hi ha el mas de les Fonts, que correspon a l’antic lloc de les Fonts Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 44’ 28,8” N - Long 2° 45’ 16,2” E Hom hi arriba per un camí que parteix de la D-18, a mà esquerra, a la sortida de Baixàs en direcció a Calce Història El lloc de les Fonts sembla correspondre al vilar…

Situació Façana nord de l’antic castell, amb dues finestres obertes al segle XIV i la porta principal, avui paredada, a tocar de l’angle nord-est ECSA - JL Valls Els vestigis en cara importants d’aquest castell es troben a la part més alta de la població de Calce, darrere de l’església actual, que és del segle XV Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 37,8” N - Long 2° 45’ 25’ 5” E El poble de Calce, situat entre Baixàs i Estagell, és travessat per la carretera D-18, que va de Baixàs al coll de la Dona Història L’indret de Calce és esmentat per primera vegada el 843 com a afrontació del terme de…

La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…

Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu generacional a la mort del pare,…

Importació de cotó i manufactura industrial La família Monegal Esteve Monegal és un comerciant en cotons que es convertí en industrial sense deixar el comerç És el primer que ho fa, però no serà l’últim Com també hi haurà fabricants cotoners que deixaran la indústria i es dedicaran al comerç de cotons, un negoci amb menys risc, però que no saps què et podrà donar El 1863 és a Barcelona al front d’una casa comercial que porta el seu nom, al carrer de la Boqueria, núm 15 El cotó és el producte que tracta, amb preferència El compra als consignataris o representants de les cases exportadores i el…

Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry BRB BG – GSerra La desaparició de Francesc Borrassà cap al 1425 motivà l’inici de l’activitat de diversos artistes, el primer dels quals fou el seu fill Jaume Borrassà Emparentat també amb la família dels Borrassà, excellí en aquell moment Joan Antigó, autor del retaule de la Mare de Déu de l’Escala…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…

Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…