Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
minnesinger
Música
Literalment ’cantor de l’amor'.
Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els…
Richard von Weizsäcker
Política
Polític alemany.
Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg 1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del Berlín…
Hans Alex Keilson
Psicologia
Escriptor i psicoanalista alemany.
L’any 1933 publicà la seva primera novella, Das Leben geht Weiter ‘La vida segueix’, 1933, sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich 1941 i participà en la resistència Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països…
Roger Bernat de Naeyer
Teatre
Director d’escena.
Inicià la seva formació en el camp de l’arquitectura, abans d’interessar-se pel teatre Es graduà en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona 1996 i debutà com a director amb El desig de ser dona 1995 i Una història d’amor 1996 Treballà com a ajudant de direcció de Thierry Salmon Palerm en el muntatge Asalto al cielo 1996, una adaptació de Pentesilea , de Heinrich von Kleist El treball amb Salmon fou una influència fonamental les seves creacions s’inscriuen en el teatre físic i en la creació amb els actors L’any 1997 fundà, conjuntament amb Tomàs Aragay, General…
vàlvula
Música
Mecanisme que permet obturar o alliberar el pas de l’aire per diferents segments del tub acústic dels aeròfons de broquet -instruments de vent-metall- i obtenir diferents llargades totals del tub acústic, tot modificant la nota fonamental de l’instrument i els seus harmònics.
Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat…
Escola Veneciana
Música
Nom donat a un grup de compositors, alguns d’origen francoflamenc, d’altres, italians, actius a Venècia durant la segona meitat del segle XVI i el principi del segle XVII.
La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i Andrea Gabrieli i pels altres…
Dieter Wellershoff
Literatura alemanya
Escriptor i crític literari alemany.
Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari decisió que després rebutjà a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch KiWi de Colònia, on s’estabí Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47 i fou impulsor de l’…
Jelena Georgjevna Bonner
Política
Activista pels drets humans russa.
Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Historiografia catalana
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’…
, ,
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina