Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…

Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…

Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…

Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el 2 d’octubre…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals personatges de la…

Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intellectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit illustrat característic del segle a Europa El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes Sols una exigua minoria dels intellectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil punt d’…

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…

El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…