Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural…
senyal de la creu
Cristianisme
Gest traçat en forma de creu que hom fa damunt seu o damunt una altra persona.
Una forma, més universalitzada, consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i del muscle esquerre al dret primitivament, i encara actualment a l’Orient, hom traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i del muscle dret a l’esquerre Aquest gest va acompanyat sovint de les paraules en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant Una altra forma, no tan generalitzada però molt coneguda als Països Catalans, consisteix a traçar, amb el polze de la mà dreta, tres creus, una al front, una altra als llavis i una altra al pit, amb les paraules…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’…
massa pil·lular
Farmàcia
Mescla consistent formada pels principis actius i els excipients i que hom prepara prèviament a la confecció de les píndoles.
La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres
àcid silícic
Química
Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa
oració de possiblitat
Gramàtica
Proposició que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.
Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat és possible que arribi demà no pot ser que costi tant pots pregar-li que t'ho faci Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure devien ser les vuit deuen haver-ho fet avui degueren trobar-ne moltes deurà ser un negoci molt lucratiu Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives dubitatiu o a les interrogatives interrogatiu
cendra
Pintura
Denominació que hom aplicava en drogueria a diversos pigments emprats en pintura, malgrat que llur procedència no fos la combustió.
La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística
tipus primari
Química
Denominació d’algunes substàncies de les quals hom pot preparar dissolucions de concentració exactament coneguda.
Són emprades en anàlisi volumètrica volumetria per a valorar dissolucions d’altres reactius dels quals hom no pot preparar, per simple pesada i dissolució, solucions de concentració exactament coneguda Aquestes substàncies poden també ésser emprades per a valoracions directes Un tipus primari ha de complir les següents condicions ha d’ésser fàcilment assequible i purificable, tèrmicament estable a 100°C, i no ha d’absorbir humitat, ni reaccionar amb el diòxid de carboni ni l’oxigen Ha de presentar reaccions simples, ràpides i estequiomètriques i posseir un mètode adequat per a la…
principi de contradicció
Filosofia
Principi de la lògica aristotèlica que hom hauria d’anomenar pròpiament principi de no-contradicció.
En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina