Resultats de la cerca

Situació Vista del campanar del temple, molt alterat en la seva part alta, que podria correspondre a la torre original de l’antiga església romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pau és situada a la part baixa del nucli urbà de Sant Pau d’Ordal, cap del municipi de Subirats JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF036834 Història L’esment més antic d’aquesta església és dels anys 1054-60, quan Mir Geribert, marit de Guisla de Besora, senyor del castell de Subirats, llegà al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs tot el que li pertanyia des del gorg negre al torrent i el prat, passant per…

Situació Interior de l’església, completament reformada al sector de la capçalera ECSA - E Pablo Aquesta església és situada al poble de Senan, a la banda nord-oriental del terme, a la capçalera del barranc dels Pous Mapa 33-16417 Situació 31TCF404928 Senan és a uns 8 km del trencall que surt a mà dreta de la carretera N-240 de Montblanc a Lleida, a l’altura de l’Espluga de Francolí FEB Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1170, en què Guerau de Granyera, senyor del castell de Senan, i el seu germà Bernat concediren i confirmaren al monestir de Santa Maria de…

Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…

El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força important de…

Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873 Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges Interessat per la bacteriologia, la coneixença amb l’astrònom Josep Joaquim Landerer vers el 1880, que el familiaritzà amb els aparells òptics, tingué una gran importància en el seu decantament per aquest camp Feu investigacions sobre les malalties epizoòtiques i el 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera < a Marsella i a Toló Prenent per base el descobriment del …

Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba Justament…

Situació Petita capella de la caseria de la Vileta, ara utilitzada com a parròquia del terme de Serradui ECSA - F Parra L’església de Sant Martí es troba al peu de la caseria de la Vileta, al vessant meridional de la serra del Cis i al marge dret del barranc del Riu o de Codoneres Mapa 32-11 251 Situació 31TCG015885 S’hi arriba des del Pont de Serradui La pista segueix direcció llevant, tot recte, aproximadament un quilòmetre JBP Història El lloc de Serradui és documentat ja al segle X, vers el 958, en què l’abat Quint concedí al seu monestir de Lavaix unes vinyes que hi tenia Hom pot…

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels…

Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber  1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…

Situació Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 57” N - Long 2° 51’ 19,2” E Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou” A 1 km aproximadament, cal…