Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
La transformació de les poblacions de corall vermell
Comparació de la freqüència de mides de corall vermell Corallium rubrum entre les colònies d’una població de les illes Medes protegides des del 1990 i les peces pescades de zones no protegides de la Costa Brava El gràfic posa de manifest que als ecosistemes que tenen un estatus de zona protegida, fins i tot des de dates relativament recents, el corall creix de manera més sostinguda i assoleix talles més grans També s’ha pogut comprovar que a fondàries superiors als 60-90 m i en zones poc accessibles, assoleix mides més grans, cosa que fa recomanable que la protecció s’apliqui fins a 80 m de…
Sant Quirc de Cànoes
Art romànic
Situació Interior de l’absis, decorat amb un bell ritme d’arcades sostingudes per columnes i capitells ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Quirc es troba en posició dominant al centre de la població de Cànoes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 12,6” N - Long 2° 50’ 12” E La població de Cànoes és 6 km al sud-oest de Perpinyà Per a arribar-hi, cal prendre la carretera D-612 i, a la sortida de Perpinyà, a mà esquerra, la D-23, a la dreta del rec de Perpinyà Història El lloc és esmentat el 843, dins la donació que feu Carles ei Calb a favor del comte d’Urgell-Cerdanya, Sunifred, entre…
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…
antropologia
Filosofia
Reflexió filosòfica sobre l’home.
Té com a objecte l’home no solament en el seu ésser natural, sinó també en el seu ésser essencial Segons Max Scheler, l’antropologia filosòfica constitueix un pont que uneix les ciències positives amb la metafísica Parteix, en efecte, de les ciències positives humanes, com l’antropologia biològica, la psicologia, la lingüística, etc, per a elaborar i interpretar filosòficament els seus resultats i cercar l’essència o estructura fonamental de l’ésser humà, que expliqui totes les funcions i obres específiques de l’home el llenguatge, la consciència moral, les arts, els mites, la religió, la…
rubato
Música
Pràctica interpretativa que consisteix a alterar el valor d’algunes notes o el tempo d’una peça o un fragment d’acord amb criteris que han estat diferents segons les èpoques.
En una partitura, indicació -abreujament de tempo rubato , ’temps robat'- que prescriu aquest tipus d’interpretació Als segles XVIII i XIX s’entenia com una forma d’ornament en què la veu principal d’una composició allargava o escurçava determinades notes segons el seu significat estructural i expressiu, mentre es mantenia el tempo bàsic en l’acompanyament En un famós passatge d’una carta al seu pare 23 d’octubre de 1777, WA Mozart es vantava de la seva especial habilitat a l’hora d’emprar aquest recurs i insistia que no hauria de representar una alteració del tempo bàsic "Ell el constructor…
Guia del volum
En els últims anys la denominada història del temps present ha anat guanyant acceptació entre la historiografía contemporània a mesura que eren vençudes les resistències, i fins i tot els prejudicis, d’aquells que consideraven indispensable per a assegurar la rigorositat i l’objetivitat de l’historiador una notable distància temporal entre aquest i el seu objecte d’estudi Per contra, s’ha anat afirmant la necessitat d’explicar i interpretar els fenòmens històrics més recents per tal d’assolir el gran objectiu de comprendre el món Tanmateix, no hi ha dubte que la història dels…
Luís Vaz de Camões
Literatura
Poeta portuguès.
Membre de la petita noblesa, freqüentà els medis cortesans de Lisboa Estudià a Coïmbra i combaté al Marroc, on perdé l’ull dret A conseqüència d’una baralla estigué empresonat, i poc temps després embarcà cap a l’Índia Estigué a Goa, al golf Pèrsic, a la Cotxinxina i a Macau En un naufragi perdé tota la seva fortuna i només pogué salvar el manuscrit de la seva obra Os Lusiadas Novament a Goa, ingressà a la presó per deutes Es destacà com a poeta a les corts dels virreis Constantino de Bragança i Sousa Coutinho El 1569 retornà a Portugal després de passar una temporada a Moçambic El 1572…
Els heterocontòfits o crisòfits "sensu lato"
D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…
Calàbria petita
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica per l’aspecte ratllat del pit i la…
Sant Salvador d’Arboçols
Art romànic
En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat el turó rocallós on era situada l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina