Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Josep Sastre i Prats, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella (1680-1683)
El 22 de juliol de l’any 1680, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep Sastre i Prats Segle XVII, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella diputat militar Joan d’Amat i Despalau, noble domiciliat a Barcelona diputat reial Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla oïdor reial Onofre Monsalvo i Puigventós, ciutadà honrat de…
Sant Esteve de Nidoleres (Tresserra)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de tramuntana, amb una de les arcades laterals que suportaven la volta de canó, i l’arrencada d’un arc toral ECSA - J Badia Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Sant Esteve es troben al veïnat abandonat de Nidoleres, situat a migdia del terme de Tresserra, a la riba esquerra del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 29,4” N - Long 2° 51’ 36,6” E Per a arribar-hi partint del Voló per la carretera N-9 que mena a Perpinyà, després d’haver fet 4 km, s’ha d’agafar una pista que surt a mà esquerra, travessa la via del tren i tot seguit porta al mas Escudier A cinc…
Santa Maria de Merola (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior del mur de ponent, amb una finestra en forma d’espitllera que insinua una creu R Viladés L’església es troba al sector sud-oest del terme, a la dreta de la riera de Merola, dalt un petit puig que es veu perfectament des de la casa Sobirana El redós d’aquestes ruïnes és ple de brossa i de bosc Un seguit de petites feixes abandonades la circumden Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 06,1 — y 44,6 31 TDG 061446 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem…
Sant Pere de les Botges, de les Cadenes o d’Arboçar (Òdena)
Art romànic
Situació Vista exterior de l'església de Sant Pere de les Botges, ara en estat totalment ruïnós ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades en un altiplà envaït per conreus, prop de Cal Caire, entre els torrents de Puig Bufer i de Cal Roig, a la banda septentrional del terme, prop del sector sud-occidental del Bages Mapa 35-15391 Situació 31TCG855112 L’accés a la capella es realitza per un camí que arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 9 en direcció nord de la carretera dels Prats de Rei a Igualada Un cop iniciat, en arribar al puig on es dreça una torre de…
Castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana, poble on no cal…
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…
Santa Maria de Besora
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau, vers llevant, amb la capçalera M Anglada Aquest edifici, que formà part del clos murallat del castell, es trobava dintre el seu recinte Per tant, el seu itinerari cal cercar-lo al mateix lloc d’aquell Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina Els seus vicaris, especialment Gombau de Besora, fill d’Ermenir de Besora, el primer vicarius conegut, foren uns personatges amb una actuació molt destacada en la política de la casa…
Sant Pere de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible des del camí…
Castell de Castellfollit del Boix
Art romànic
Situació Aspecte interior dels murs de tramuntana i de ponent del castell, que constitueixen les parts més senceres que s’han conservat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell gallegen al cimal d’un agut turó que sorgeix d’un serradell, situat a la banda llevantina del terme, on uns metres més enllà, vers ponent, també s’assenta l’església de Sant Pere, la qual, tot i que ocupa un lloc menys prominent, també resta enlairada sobre la població Long 1°42’48” — Lat 41°40’14” Un cop arribat a Castellfollit del Boix, cal emprendre el camí que porta al mas Palomes, bé que, al cap de poc d’haver-…
Molí del Blanquer (Calders)
Art romànic
Aquest molí es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ser, com el seu nom indica, un molí dedicat a assaonar pells, activitat molt estesa en època medieval a la Catalunya Central i en especial a Manresa De l’edifici antic no resta res, ja que en una època indeterminada deixà de funcionar com a molí blanquer i passar a ser un molí blader Únicament l’estructura de transport de l’aigua del riu al molí pot recordar l’antiga L’existència de molins blanquers en aquest lloc es documenta en l’any 1126, quan tres germans de la família Calders Berenguer Arnau, Pere Arnau i Guillem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina