Resultats de la cerca

L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les…

La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…

La cigonya negra Ciconia nigra és un ocell escàs a casa nostra És inconfusible pel seu plomatge, predominantment negre, tret de les parts inferiors, que són blanques És lleugerament més petita que la cigonya no sobrepassa els 96 cm Oriol Alamany Als Països Catalans és un migrador molt escàs, però sembla regular, almenys a la tardor, a la Catalunya Nord i resta del Principat A les illes Balears, ha estat citada a Menorca, Mallorca i Formentera, i hi sembla més escassa, potser només accidental També sembla molt més escassa al País Valencià, sobretot a la meitat meridional que deu quedar fora…

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…

Situació Edifici d’història molt antiga i coneguda, però del qual roman només la base d’una gran torre quadrada i vestigis dels dipòsits cavats a la roca ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, damunt de l’església i del poble abandonat d’Orrit Des del cim es domina tot un sector de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG138810 Havent deixat a mà esquerra el poble d’Areny, a la dreta hi ha un pont, que cal travessar Ens hem d’enfilar pel camí vell fins a l’església i el poble vell i després pujar gairebé pel dret, fins a arribar al castell JBM-JJBR Història El…

Situació Capella romànica, modernament restaurada, al costat del cementiri actual de Granera M Anglada La capella es troba just a l’entrada del poble, al peu d’on acaba la carretera asfaltada de Castellterçol a Granera, al costat del cementiri Mapa L36-14363 Situació 31TDG222198 MAB Història La capella, documentada des del 1065, és erigida en un alou o propietat que pertanyia al monestir de Santa Cecilia de Montserrat des del 971 L’any 1187 el noble Arnau de Santa Cecília de Granera “ Arnaldi Sancte Cecilie de Granera ” és testimoni, amb Berenguer de Centelles, del testament del noble Guillem…

Situació Vista aèria de l’emplaçament del castell i de l’antiga parròquia de Sant Climent, que dominen el poble actual de Perarrua i el riu Éssera ECSA - J Todó El castell de Perarrua és situat damunt l’actual poble, en un contrafort de la serra, veritable penya-segat excavat verticalment per les aigües fluvials, amb un pendent que supera els dos-cents metres Al seu costat hi ha l’antiga església parroquial de Sant Climent Mapa 31-11 250 Situació 31TBG813836 Dels carrers del poble de Perarrua, situat al costat de la carretera que va de Graus a Benasc, surt una pista que, fent ziga-zagues,…