Resultats de la cerca

Situació El castell és al capdamunt del nucli superior del poble de Civís, sobre la roca Mapa 35-10216 Situació 31TGC703028 Del quilòmetre 9 de la C-145, just abans d’arribar a la Farga de Moles, surt una carretera asfaltada que s’enfila a Civís Un cop al poble, s’arriba a les restes del castell per un camí que surt davant de l’església i el cementiri vell Història L’evolució d’aquest castell va estretament lligada a la de la resta de fortificacions de la vall Ars, Aós, etc Com aquests castells, fou també en un primer moment una possessió dels Caboet La menció més antiga de la possible…

Situació Important castell transformat al segle XVII en masia, que conserva molta part dels seus murs medievals primitius ECSA - V Roca Un dels castells més significatius i desconeguts de l’Alt Urgell és el castell de Pujol És situat en un turó que hi ha a l’altre costat del pantà d’Oliana, a prop de Coll de Nargó, a la ribera esquerra del riu Segre Mapa 34-11253 Situació 31TCG618711 S’hi va per la carretera de Fígols a Sant Llorenç de Morunys A 1 km del pont d’Espia surt un camí que travessa el riu de Perles i puja fins al castell de Pujol o la masia de Pujol en deu minuts MTV-VRM Història…

Situació Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JBM Història Arbre genealògic dels Cartellà Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de…

Situació La petita església de Santa Anna és al centre del poble, en una planta propera a l’església parroquial de Santa Maria Mapa 257M781 Situació 31TGD709739 Història És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població MLIR Església…

Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la…

L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució…

Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…