Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
Arquitectes o ebenistes?
Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…
Viure cavalcant
L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…
De Dzimbahwe a Zimbabwe passant per Rhodèsia
Zimbabwe és una localitat arqueològica de l’Àfrica austral Entre els segles IX i X, a la vall del riu Limpopo, el poble bantu dels shones bastí, amb grans blocs de graniti sense cap tipus de ciment, els anomenats “dzimbahwe”, grans conjunts de temples, habitacles, muralles i torres de defensa En resta un conjunt arqueològic impressionant, únic en el subcontinent subsaharià, pràcticament or-fe d’arquitectura històrica de pedra Els “dzimbahwe” ‘cases de pedra’, en llengua shona existeixen des de fa mil anys, mentre que l’estat de Zimbabwe existeix des del 1980 només Amb aquest nom, és clar,…
El doctor Livingstone, suposo…
Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia anys, i oferir…
Escolapis i jesuïtes catalans. 1545-1683
Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…
Cabanelles

Cabanelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens 55,62 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor o Sant Romà de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental del municipi…
Santa Maria de Viladordis o Mare de Déu de la Salut (Manresa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior F Baltà La capella és la parroquial de Viladordis, barriada rural de Manresa que s’estén a la banda llevantina del terme Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Hom hi va des de Manresa per la carretera de Viladordis, que s’inicia a l’esquerra de la carretera que mena al Pont de Vilomara Hom hi pot anar també agafant un camí carreter que sorgeix, a mà esquerra, prop del quilòmetre 3 de la carretera del Pont de Vilomara Cal demanar-ne la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al…
Els jaciments pliocens
Els jaciments de plantes fòssils del Pliocè dels Països Catalans s’han localitzat a Catalunya, i destaquen per la seva importància els voltants del Papiol Baix Llobregat, on s’han recollit gran quantitat d’impressions de fulles en diversos jaciments que, pel fet de pertànyer al mateix nivell estratigràfíc i trobar-se situats molt a prop els uns dels altres, podem considerar com un mateix jaciment en sentit ampli Els altres dos jaciments se situen a les rodalies de Siurana d’Empordà Alt Empordà i als voltants de la ciutat de Tortosa Baix Ebre Jaciments dels voltants del Papiol Baix Llobregat…
La ciutat de Lleida
Art gòtic
Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…
El poblament humà de la tundra
El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina