Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprèn també el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó Aquest darrer, ja al límit del…

Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans de Puiassos…

Situació i presentació El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,34 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà Limita amb els municipis garriguencs dels Omellons W, Vinaixa SW i Fulleda SE, amb el de Senan E, de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia NE i Maldà N El topònim spelunca en llatí es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers probablement havien tingut ja poblament prehistòric Dels contraforts nord-occidentals de la…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…

Situació Base de la torre campanar d’època romànica, molt transformada en la part superior ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere és al sector nord del nucli antic de la vila Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent EBP Història La primera notícia coneguda sobre la villa de Ceret i la seva església de Sant Pere data del primer quart del segle IX i fa referència a la seva fundació en temps de Carlemany 768-814 En un precepte datat a Aquisgrà el 29 de desembre de l’any 814…

Situació Part occidental del castell, on es conserven dues torres semicilíndriques i una de rectangular d’època moderna, que amaguen la muralla de la fortificació medieval ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre el poble de Saidí, a l’extrem de ponent d’un altiplà Per les bandes sud i est l’esplanada on era el castell està limitada per les cases de la població, mentre que pel nord domina el barranc que serveix d’accés a Saidí i per l’oest, tota la vall del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG721096 Saidí és al nord-oest de Fraga, a uns 8 km, a la riba esquerra del Cinca S’hi…

Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…

Situació La torre de Ginebret és un castell que es troba situat al vessant oriental de la vall de la riera de Merlès, al nord-oest de Santa Maria de Pinós, damunt d’una petita elevació o mota de terra Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M787 x 12,3 — y 48,2 31 TDG 123482 Vista de la cara interior de les ruïnes J Bolòs Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes del castell J Bolòs Per anar-hi cal dirigir-se vers l’església de Santa Maria de Pinós o al mas de Ginebret tanmateix, ja a tocar de l'església, no…