Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
El poblament rural i urbà dels temps carolingis
Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…
La pintura preromànica: tradicions iconogràfiques i formals
Consideracions prèvies Dos personatges asseguts que formen part de la pintura mural que decora l’absis de Sant Miquel de Terrassa ECSA - M Saludes Aquestes línies que segueixen són una reflexió al voltant de la problemàtica, origen i connexions dels escassos conjunts pictòrics preromànics conservats a Catalunya, sorgida de la nostra recerca per a la tesi doctoral L’anàlisi se centra en la pintura mural, atès que els manuscrits són tractats en altres capítols La primera paradoxa amb què ens trobem en encarar l’estudi de la pintura preromànica és el fet que la majoria d’obres objecte d’estudi…
Diverses peces provinents de la Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…
De la segona Guerra Freda a la multipolaritat
Al principi del 1919, tot just finalitzada la Gran Guerra, el primer ministre britànic, David Lloyd George, reflexionava “Si un home, el 1914, hagués tingut la desgràcia de naufragar en una illa deserta, i hagués tornat a la civilització fa una setmana, els canvis registrats l’haurien induït a creure que la seva llarga solitud li havia fet perdre el seny…” Com explicar-se, altrament, que l’ahir arrogant imperi alemany fos ara una república humiliada i tímida, i que Rússia estigués governada pels exiliats i deportats de cinc anys enrere, i que, del multisecular imperi austríac, no en restés…
Catedral de Vic
Art romànic
Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…
L’espai i l’escenografia
Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…
Olot
Panoràmica d’Olot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…
Banc de Catalunya (1920-1931)
Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent de duanes i…
Catalana General de Crèdit (1856-1914)
És el banc de negocis català més important del segle XIX Va tenir dues etapes de glòria des del 1856 fins al 1865 i des del 1875 fins al 1882, aprofitant la conjuntura favorable Entremig, la suspensió de pagaments el 1866 i la sorprenent recuperació La seva principal obra és la xarxa ferroviària catalana El seu protagonisme l’exerceix de manera ben diversa, bé com a banquer —amb la concessió de crèdit i la subscripció d’obligacions—, bé com a constructor de la línia, bé com a accionista La creació Antoni Brusi i els seus amics El 29 de febrer de 1856 un decret del govern…