Resultats de la cerca

Situació La capella de Sant Llenç es troba a l’entrada del poble de Colomers pel cantó de llevant, al costat de la carretera Mapa 296M781 Situació 31TDG993594 El camí per arribar a Colomers és el mateix que hem indicat per a l’església de Santa Maria de Colomers Església Restes d’absis abans d’acabar-se de destruir Aquesta església, de la qual no hem pogut recollir cap dada històrica, fou venuda pel bisbat de Girona als propietaris de la casa veïna entre el 1969 i el 1970 Els seus propietaris enderrocaren els vestigis de l’absis ultrasemicircular amb què era capçada la nau Aquesta part, la…

La població de Pau, situada aleshores a la riba de l’estany de Castelló, ja surt esmentada l’any 982 El 1256, és mencionada una parròquia de Sant Martí de Pau Si bé el castell no surt esmentat directament abans de l’any 1300, sí que hi ha nombroses notícies dels senyors d’aquest lloc, que arribaren a tenir una certa importància Segons Armand de Fluvià, al segle XI hi ha documentat un Berenguer, que fou succeït pel seu fill Guillem L’any 1128, un Guillem Ramon de Pau “Pauo” figura en un document relacionat amb el comte d’Empúries Aquest senyor apareix en altres escriptures dels anys 1130 i…

El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el…

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes…

El lloc de Corneliano és esmentat a partir de l’any 835 en el precepte atorgat per l’emperador Lluís el Piadós al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella Corneliana és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a parròquia de la vall de Lavansa, i com a tal és esmentada també en sengles documents de venda del 998 i del 1023, any en què la vila i la torre de Cornellana és venuda al bisbe d’Urgell El lloc de Cornellana reapareix en documents dels anys 1016 i 1022 El lloc de Cornellana era…

La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’ Eravedre El terme d’ Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “ in apendicio de Sancto…

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé podria referir-…

Situació Única cantonada que es conserva del castell, situat a la part alta de la població ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben a la part alta del poble de Fórnols, en el vessant sud de la serra del Cadí Mapa 35–11254 Situació 31TGC777792 Fórnols, un poble del qual encara és ben perceptible l’estructura emmurallada, ocupa un turonet suau en la part occidental del vessant sud del Cadí Les restes del castell es troben entre cases, a la part més alta del poble Història Aquesta fortalesa fou patrimoni dels Pinós El 1277 el castell és mencionat en el testament de Galceran III…

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…

L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de Silva pagà 141…