Resultats de la cerca

Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…

Situació Vista de les ruïnes de l’església des del migdia, amb l’absis, en el qual s’insinuen lesenes, però sense el fris d’arcuacions que devien tenir a la part alta ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Santa Cecília de Celrà són enmig d’uns camps abandonats, a poca distància i a un nivell més baix de les ruïnes del poble i castell de Celrà, situats al nord-oest d’Orellà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 14” N - Long 2° 14’ 39"E S’hi accedeix, fins a poca distància, per una pista que surt d’un revolt molt pronunciat de la carretera que porta a Orellà D-4b, poc abans d’arribar a aquest…

Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques i a tramuntana del gran casal de Can…

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern…

Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que…

Aquesta església es troba en el camí que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga un cop passat el coll d’Orenga la pista passa pel costat mateix del poble de Peralba, a l’entrada del qual es troba l’edifici Aquesta església segurament fou la parroquial del terme del castell de Peralba, encara que no en tenim confirmació documental actualment no té culte, ja que el poble està totalment abandonat Sempre depengué del priorat de Meià, fins a la desamortització eclesiàstica El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i possiblement també del de…

Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el…

Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en…

Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…