Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Les finances judeoconverses i l’empresa americana
“ Un descendiente de judíos fue quien prestó la llave áurea con que se abrieron las puertas del Nuevo Mundo Luis de Santángel, bisnieto de don Noé Chinillo, suplió las deficiencias del real tesoro, consumido por las guerras, para que Colón pudiese navegar, por mares hasta entonces nunca surcados, hacia las ricas y perfumadas islas del Nuevo Continente ” Així s’expressava, l’any 1918, l’erudit i historiador Manuel Serrano y Sanz en el seu estudi sobre els amics i protectors aragonesos de Colom Val la pena subratllar que la majoria dels amics que podien haver actuat com a protectors de Colom ja…
Ramon Llull i el pensament medieval
RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer, per a qui l’…
Contracte del retaule de Sant Andreu de Gurb
Art gòtic
Data v 15 de juliol de 1415 Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb Osona i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, en Luys Borraçà, pintor, ciutedà de Barchinona, de l’altre part, en e…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…
La vila de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…
Senyors i vassalls
Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…
litúrgia
Cristianisme
Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.
En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…
Guillem Talarn
Art gòtic
Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418 Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua Des del 1393 fins al 1400, Gabriel figura com a pintor de Barcelona, i dos anys més tard, el 1402, contractà conjuntament amb Juan Solana un retaule dedicat a santa Caterina i…
Castell de Dosquers (Maià de Montcal)
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell J Bolòs Castell situat al veïnat de Dosquers, actualment dins un petit bosc d’alzines, enmig de camps i prop de la riera de Maià, que el separa dels plans on hi ha l’església de Sant Martí Mapa 257M781 Situació 31TDG796718 Si hom segueix la carretera que va de Besalú a Figueres, després del km 4, molt poc abans d’arribar al trencall de Maià de Montcal, cal girar a mà dreta, passar per davant de Can Marifont i seguir un camí carreter uns quants centenars de metres Després de passar dues cases, en arribar a la tercera, el mas Usall, cal deixar l’…
La predicació: Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer, JReixac, segle XV MCDV / GC En el concili IV del Laterà 1215 la jerarquia assumí la iniciativa de la predicació, que s’havia intensificat a partir del segle XI en el context de la reforma gregoriana i que presentava casos de predicadors lliures, fins i tot laics, com Valdo i altres, que donaren peu a moviments que es van anar marginalitzant de grat o per força, com els càtars La prescripció conciliar ordenava que els bisbes cuidessin la predicació, feta per ells mateixos o per altri A partir d’aquest moment i de la fundació dels mendicants —dominics, el nom dels quals és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina