Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Llorenç del Penedès
El castell de Llorenç del Penedès, restaurat modernament
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la Depressió Prelitoral Catalana, que s’estén al SE del Montmell, dins la conca de la riera de la Bisbal.
Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
caça

Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
Santa Maria de Meritxell (Canillo)
Art romànic
Situació Imatge de la Mare de Déu, desapareguda en l’incendi del santuari el 9 de setembre de 1972 Es tracta d’una imatge de tipus estilitzat, la qual, a deduir per la posició de les mans porta a situar-la dintre el segle XII V Claverol L’església de Meritxell, situada a 1 527 m d’altitud, es troba damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo, parròquia a la qual pertany Hom hi pot arribar a través d’un trencall que hi ha a mà dreta de la carretera general que va a França, abans d’arribar a Canillo Situació x 1°35′30” — y 42º33′15” JVV Història La primera notícia…
Sant Miquel de Fontaneda (Sant Julià de Lòria)
Situació Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta J Vigué Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°27′45” — y 42°27′15” Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la…
Pintura i pintors del segle XX
Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca…
Les prasinofícies
Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…
La rel
Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…
Els estudis pteridològics
No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…
El somni dels Piccard
Els Piccard quin parell No en tenien prou amb les muntanyes més altes d’Europa, van voler anar més amunt No es resignaren amb un país sense mar, van voler explorar els fons abissals Germans bessons, suïssos i enginyers, els Piccard —Auguste 1884-1962 i Jean Felix 1884-1963— han estat els humans que, abans de l’era espacial, més s’han acostat, pels dos extrems, als límits físics de la biosfera El que els entusiasmava, de ben joves, eren els aeròstats Auguste Piccard havia estat el primer a tastar el gust del vol lliure en globus aerostàtic, però Jean Felix el seguí aviat A partir del 1926, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina