Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Boscaler comú
Àrea de nidificació del boscaler comú Loscustella luscinioides als Països Catalans Maber, original dels autors El boscaler comú és un ocell estival que nia molt localment a la zona continental dels Països Catalans a les Balears la seva situació és menys coneguda, però pot nidificar o ho ha fet a Mallorca, Menorca i Eivissa La fenologia d’aquesta espècie és poc coneguda tan sols se sap que arriba al delta de l’Ebre a partir del final de març primera citació el 230378 i hi roman fins a la darreria de setembre o els primers dies d’octubre darrera observació el 021082 L’època de reproducció s’…
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…
Xeresa
Xeresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia.
S’estén des del Mondúber 840 m alt i el puntal dels Quatre Termes 584 m alt, inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa platja de Xeresa , de la qual és separat per una franja del terme de Gandia La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs barranc de Xeresa i el de les Palmeres que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l’ escorredor de Xeresa termenal amb el municipi de Gandia El regadiu aprofita l’aigua de fonts i…
alcionacis
Zoologia
Ordre d’alcionaris que comprèn pòlips de consistència blana, amb l’esquelet poc desenvolupat, que viuen en fons de sorra litorals, i formen colònies generalment erèctils; algunes espècies són abissals.
Els principals representants d’aquest grup pertanyen al gènere Alcyonium , com la mà de mort A palmatum cnidaris
Les plantes exòtiques: estat del coneixement
Esquema de les diverses fases en què es pot dividir el procés de colonització d’un territori nou per una espècie exòtica, des que s’hi introdueix fins que es converteix en invasora A partir de Pyšek i altres, 2004, i Duncan i Clark, 2005 La invasió per espècies exòtiques constitueix, en l’actualitat, un important component del canvi global i una amenaça seriosa per a la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes naturals Les últimes dècades, a més, factors com la millora de les comunicacions, el lliure comerç i transport, el turisme i el canvi climàtic han contribuït a accelerar…
Xarxet marbrenc
El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
Serralada Litoral Catalana

Serralada Litoral Catalana vista des del mar
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…
L’illa d’En Colom
L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és…
Els illots mallorquins
Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable compost de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina