Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Santa Susanna
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
ou del diable

Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
acipensèrids
acipensèrid (Acipenser ruthenus)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Família de peixos osteïctis condrostis integrada per peixos que presenten crani subspatulat i recobert d’ossos de membrana d’origen dèrmic, cinc rengles d’escudets ossis al llarg del cos i boca tubulosa, mancada de dents, protràctil, ventral i guarnida de barbes sensorials.
S'alimenten a base de petits organismes del fang del fons aquàtic, operació afavorida per l’estructura especial de la boca Peixos migratoris de l’hemisferi boreal, sobretot de l’Europa oriental i d’Àsia neixen en els grans rius, on els adults penetren cada primavera per desovar Mentre són joves viuen a la zona litoral i retornen més tard a la mar, on es converteixen en adults Aquesta família comprèn diversos gèneres d’esturions
procediment LD
Tecnologia
Procediment d’obtenció d’acer per oxidació del ferro colat; aquesta oxidació és feta per mitjà d’un corrent d’oxigen pur que hom injecta per la part superior d’un convertidor, el qual té un revestiment interior magnèsic recobert amb dolomia.
Aquest procediment, que és una variant del de Bessemer, fou emprat per primera vegada el 1948 a les ciutats de Linz i Donawitz
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
joc de pilota
Altres esports de pilota o bola
Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida amb guant, pala o cesta (txistera)— una pilota en un frontó o trinquet, d’acord amb unes regles de joc.
La federació internacional en reconeix 27 modalitats Conegut ja pels antics egipcis, els grecs i els romans, com també pels maies, gairebé exclusivament com a activitat ritual, fou molt estès durant l’alta edat mitjana, bé que les diverses modalitats i regles no foren precisades fins a la segona meitat del segle XIX Al País Valencià, hom hi juga segons una modalitat autòctona, coneguda com pilota valenciana , que ja era practicada a l’edat mitjana i que continua gaudint d’una gran popularitat Hom hi sol jugar en espais tancats que reben la denominació de trinquet en les variants d' escala i…
Gripauet
Morfologia El gripauet Pelodytes punctatus és un animal menut, recobert de petits tubercles alineats, els quals són sovint de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all Hàbitat/Xavier Moreno És un animal petit —arriba fins a uns 5 cm de longitud màxima— i de tronc particularment esvelt És força àgil i té les potes posteriors relativament llargues, sense membrana interdigital o, si en té, es redueix a la base dels dits El cap és deprimit, amb els ulls grossos, prominents i de pupilla vertical, el musell arrodonit i el timpà petit La mà presenta tres tubercles metacarpians…
Els gnatostòmuls
Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o gnatostomúlids són un fílum de petits organismes…
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina