Resultats de la cerca

La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en…

És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la substància càustica…

La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis…

Definició És anomenada vessament pleural l’acumulació de líquid en la cavitat pleural que es manifesta amb dolor punyent al costat del tòrax i dispnea o dificultat respiratòria Hi ha diversos tipus de vessament pleural, segons la composició de líquid acumulat El més habitual és el que es presenta en les pleuritis, a causa de l’acumulació d’exsudat pleural, constituït per sèrum, fibres i cèllules immunitàries, les característiques de les quals es descriuen en l’article precedent D’altres vessaments pleurals són l’hidrotòrax, constituït per un transsudat pleural, un líquid clar i poc dens l’…

El càncer bronco-pulmonar, també anomenat carcinoma broncogènic, càncer de pulmó o tumor bronco-pulmonar maligne, és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament als bronquis d’una massa de cèllules anòmales que es reprodueixen molt activament i envaeixen els teixits bronco-pulmonars veïns per una ràpida creixença, que causa la compressió de les estructures adjacents, i per la disseminació als ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats Si no es diagnostica i tracta a temps, el creixement desmesurat dels teixits cancerosos altera les funcions dels …

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…

Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la necessitat d’…

L’ edema consisteix en una acumulació de líquid en l’espai intercellular que habitualment es pot advertir per l’existència d’una inflor del teixit cellular subcutani, el teixit que es troba sota la pell El terme edema es relaciona amb el grec antic, llengua en què oidema significa justament ‘inflor’ Si bé l’edema pot ésser causat per afeccions càrdio-vasculars, també pot ésser degut a alteracions d’altres òrgans Aquest és el cas, per exemple, en les alteracions del ronyó, en què l’elaboració d’orina és alterada i es genera una retenció de sals i líquids en l’organisme superior a…

Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem d’un axó, es transmet a una altra neurona Però la transmissió no s’estableix per contacte directe, sinó que es realitza a través d’un mecanisme bioquímic que té lloc en una estructura constituïda per la neurona emissora i la receptora, anomenada sinapsi La sinapsi amplifica el senyal que arriba per l’axó i permet que cada neurona pugui transmetre dades a nombroses neurones, de vegades més de deu mil El mecanisme també permet que una cèllula pugui rebre estímuls conjunts de moltes altres cèllules, en alguns casos més de mil Hi ha diversos tipus de…

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…