L’edema consisteix en una acumulació de líquid en l’espai intercel·lular que habitualment es pot advertir per l’existència d’una inflor del teixit cel·lular subcutani, el teixit que es troba sota la pell. El terme edema es relaciona amb el grec antic, llengua en què oidema significa justament ‘inflor’.
Si bé l’edema pot ésser causat per afeccions càrdio-vasculars, també pot ésser degut a alteracions d’altres òrgans. Aquest és el cas, per exemple, en les alteracions del ronyó, en què l’elaboració d’orina és alterada i es genera una retenció de sals i líquids en l’organisme superior a l’habitual.
Entre les alteracions càrdio-vasculars capaces de provocar edema, cal destacar la insuficiència cardíaca dreta. En aquest cas, a causa d’una fallada en les cavitats cardíaques dretes a l’hora d’expulsar tota la sang que reben, es produeix una acumulació sanguínia en el sistema venós. Aleshores, gràcies a la llei de l’osmolaritat, tant l’aigua com els minerals tendeixen a passar de l’interior de les venes a l’espai intercel·lular, s’hi acumulen i formen l’edema. Quan té lloc aquest procés, el volum de sang continguda en l’aparell càrdio-vascular és normal, però el volum de sang que ateny el sistema arterial és inferior al que hauria d’ésser. Així, el teixit renal interpreta equivocadament que el volum de sang és baix i disminueix la formació d’orina, de manera que es retenen més aigua i més sals, i el procés s’intensifica per tal com s’estableix un cercle tancat.
L’edema provocat per la insuficiència cardíaca dreta no es fa palès fins que no s’acumula una gran quantitat de líquid, almenys 5 1. Així, abans que s’arribi a notar una inflor dels teixits, generalment s’observa un augment de pes anormal. Aquesta inflor és més visible posteriorment, quan el volum de sang acumulada és superior. Si hom prem la pell d’una zona edematosa, es podrà veure que es forma una depressió que triga a recuperar-se; per això, quan l’edema no és gaire intens, de vegades es pot observar per signes indirectes com ara els senyals que deixen els mitjons i les sabates en la pell, que es mantenen més estona de l’habitual.
La localització de la inflor depèn tant del volum de l’edema com de la llei de gravetat. Així, inicialment es manifesta als membres inferiors, molt especialment al voltant dels turmells, i dóna lloc a l’anomenat edema mal leolar. Ara bé, quan el malalt ha dé fer repòs durant un cert temps, per efecte de la llei de gravetat, l’edema es localitza a la part baixa de l’esquena i és anomenat edema sacre. Més endavant, si el trastorn causal no és corregit, l’edema s’estén de manera progressiva als engonals, els genitals i a altres zones del cos, fins i tot a la cara, on la inflor és força notable en les parpelles. Quan el líquid s’acumula a la cavitat abdominal, a l’interior del sac peritoneal, rep el nom d’ascites. Si, en canvi, s’acumula a la cavitat pleural, hom parla d’hidrotòrax. En els casos més greus, l’edema s’estén a tot l’organisme i és anomenat anasarca.
Una altra causa d’edema pot ésser la insuficiència venosa, és a dir, una fallada en el drenatge de les venes a causa de la qual s’acumula una quantitat de sang excessiva a l’interior. La insuficiència venosa pot ésser deguda a una fallada de les vàlvules venoses dels membres inferiors, com ara en casos de varices o dilatacions venoses anormals, o bé a una obstrucció en una vena, com és el cas de tromboflebitis o formació d’un coàgul de sang a l’interior d’una vena. En aquests casos l’edema es localitza a les extremitats inferiors, i s’incrementa quan es roman un període de temps prolongat en posició erecta, o després d’un dia de feina.
D’altra banda, una alteració en els vasos limfàtics, que normalment drenen l’excés de líquid inter-cel·lular dels teixits, pot ocasionar igualment un edema. En aquest cas hom parla de limfoedema, i es presenta una obstrucció dels vasos limfàtics a conseqüència de la qual el líquid tendeix a acumular-se en els segments i els teixits que queden per sota de l’obstrucció.