Resultats de la cerca
Es mostren 2585 resultats
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les boscanes decídues
Una part força important de les boscanes decídues i dels boscos mixtos que s’han tractat en aquest volum es troba als països més rics i desenvolupats del món, on hi ha una llarga tradició de protecció dels boscos i de recerca naturalística Paradoxalment, però, durant els darrers anys, la sensibilització i el debat sobre els boscos i el medi ambient s’han centrat, quasi exclusivament, en els recursos dels boscos tropicals i les amenaces que pesen sobre la seva flora i la seva fauna, mentre que la protecció de les boscanes decídues i la seva biodiversitat, igualment important i única, s’ha…
El poblament humà de les formacions esclerofil·les
Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més remotes de…
La fauna i el poblament animal a les mediterrànies
Els orígens de la fauna mediterrània Atès que l’origen del clima mediterrani és recent, les relacions de parentiu entre la fauna que ocupa actualment les cinc regions amb aquest tipus de clima s’han de cercar en esdeveniments anteriors, i especialment en la situació de les terres sorgides en el passat i en la major o menor proximitat d’aquestes regions en altres èpoques geològiques La història d’aquestes relacions pot començar en el període juràssic de l’era mesozoica, amb la fragmentació del supercontinent que abans reunia gairebé totes les terres L’intercanvi de grups comuns fou possible…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les sabanes
Creadors d’imperis, víctimes de l’imperialisme Abans que arribessin els conqueridors i els colonitzadors europeus, els habitants de les sabanes de tot el món estaven organitzats d’una manera diferent de com ho estan actualment A les sabanes australianes i americanes, les poblacions indígenes locals eren conscients que cada clan o tribu habitava una determinada regió, però no tenien cap aspiració de constituir una unitat social o política més àmplia per associació o sotmetiment de les veïnes A l’Àsia passava el mateix, tot i que durant l’època pre-colonial en aquest continent, i sobretot al…
L'Associació de Banquers de Barcelona (1908-1931)
La constitució Els bancs fundadors “Cap a la fi del 1907 i amb motiu de l’obligada reunió gremial dels banquers de la ciutat de Barcelona per al repartiment de les quotes contributives per al 1908, germinà entre alguns elements joves de la banca privada barcelonina la idea de constituir una entitat civil, d’agrupació professional, que posés fi a l’isolament suïcida en què vivien” J Milà i Camps “La banca barcelonina i el despertar de la banca espanyola”, Economia i Finances , 10 de gener de 1918 Amb aquestes paraules explica la constitució de l’Associació de Banquers de Barcelona el seu…
Banc de Barcelona (1884-1920)
La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent, aleshores, era el Banco Español de San…
Gèneres etnopoètics
De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…
El món contemporani
La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…
França

Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…