Resultats de la cerca
Es mostren 25854 resultats
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Sant Miquel de Cuixà (Codalet)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir i les dependències annexes ECSA - F Tellosa L’església del monestir des de la part de llevant amb el gran desplegament de la capçalera ECSA - A Roura L’antiga abadia de Sant Miquel de Cuixà és a 1,5 km al S del poble de Codalet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 45” N - Long 2° 25’ 6” E Per a anar-hi, cal prendre a Prada la carretera D-27 Poc després d’haver travessat Codalet s’arriba a l’abadia PP Història Els orígens el monestir de Sant Andreu d’Eixalada 840-878 Els orígens del monestir de Sant Miquel de Cuixà es troben en un altre monestir,…
Cornudella de Montsant
Cornudella de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor, clavicembalista i organista alemany.
Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…
literatura castellana
Literatura
Literatura en llengua castellana.
Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…
la Baronia de Rialb

Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a…
Vila d’Àger
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila d’Àger, sorgida a redós de la canònica de Sant Pere, amb el Montsec d’Ares al fons ECSA - M Catalán La vila d’Àger és situada al bell mig de la vall que porta el seu nom, sota el sector central de la serra del Montsec, al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes del castell i de la canònica de Sant Pere Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Àger és a 39 km al N de Balaguer, per la carretera de Tremp FFLI Història Sense dur a terme excavacions, no es pot dir res sobre el poblament antic d’Àger que, per les troballes de moneda ibèrica ilergeta vers el 105…
El món del treball
El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…
El taller de Lluís Borrassà i el seu esclau Lluc
Art gòtic
Són moltes les referències documentals sobre la contractació d’aprenents de l’ofici de pintor en l’obrador de Lluís Borrassà Aquesta important entrada de joves artistes al seu taller, juntament amb l’àmplia producció de retaules, justifica les desigualtats artístiques que l’obra del mestre gironí palesa i confirma la forta intervenció d’altres mans en el procés d’elaboració de les obres A partir del 1391, data en què es produeix el compromís i l’anullació del contracte d’aprenentatge del pintor Guerau Gener, Lluís Borrassà comprà un esclau tàrtar anomenat Lluc contractà el valencià Pasqual…
Les tipologies de l’arquitectura religiosa
Art gòtic
Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les condicions del…