Resultats de la cerca

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al llarg de la…

Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes…

Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…

A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la…

En els tetràpodes primitius constava de 12 ossets distribuïts en tres rengleres paralleles i horitzontals En els amfibis, alguns d’aquests ossets són soldats, fins al punt que, en els anurs, és format només per dos ossos allargats, anomenats tibial i peroneal, connectats directament amb la tíbia i el peroné, i tres ossets molt petits que connecten amb els metatarsians En els rèptils, consta d’un sol os central, ample i horitzontal, que connecta amb la tíbia i el peroné, i de tres més, que connecten amb el segon, el tercer i el quart metatarsià El tars dels ocells és format per un…

El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions…

El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació…

Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es…

L’actual santuari formava part d’un antic priorat benedictí Per un document de l’11 de desembre de 1218 el comte Hug III d’Empúries i la seva muller Maria donaren al prior de “ Sancta Maria de Campis de Garriguela ” la tercera part del delme de la parròquia de Sant Martí de Baussitges i del domini directe d’un mas de Freixe, els dos llocs de l’actual terme d’Espolla L’any 1314 només residien al convent el prior i dos preveres seculars En els nomenclàtors del segle XIV és esmentat el “ prioratus sancte Marie de Campis” El priorat fou agregat a l’abadia de Santa Maria de Roses L’…