Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
L’escultura decorativa a la catedral de Tarragona
Art gòtic
Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional
Art gòtic
De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…
Sant Salvador de la Vedella (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…
Guillem Morei i l’activitat gironina
Art gòtic
Les dades documentals que es coneixen de l’imaginaire Guillem Morei el situen a Girona, vinculat bàsicament a l’obra de la seu 1375-97 No se sap on va néixer ni on va morir, per bé que diversos indicis permeten pensar en una procedència mallorquina Així, els primers esments en els comptes de l’obra de Girona l’identifiquen com “el mallorquí” Després, com a mestre de la seu, manifestà interès per provar si la pedra importada de Mallorca podia ser bona per a l’obra gironina El 1374, el mallorquí Jaume Lombarda renunciava a actuar com a procurador de l’imaginaire Pere Morei, aleshores resident a…
ferrocarril

Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…
Les arts des de la Pesta Negra fins a la mort de Pere el Cerimoniós (1348-87)
Art gòtic
Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…
Aloi de Montbrai
Art gòtic
Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…
Les pautes dels comportaments
En els comportaments i la manera de viure de cada dia hi ha característiques locals, trets individuals i elements integradors, per la qual cosa no és possible generalitzar-los ni, tampoc, particularitzar-los excessivament La vida dels ciutadans no era, ni és, com la dels camperols, ni la d’aquests com la dels pastors o la dels mariners la vida dels grups dominants no era, ni és, com la del poble menut, ni la dels homes com la de les dones també hi havia les minories que vivien segons els seus propis costums Tanmateix, durant aquests segles baix-medievals, es va anar formant una cultura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina