Resultats de la cerca

Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

Situació Una vista aèria del conjunt fortificat, centrat avui per les importants ruïnes de l’església J Pagans-Tavisa Les ruïnes del castell són al lloc anomenat “El Tossal”, en un monticle que domina l’actual poble de Gósol El seu estat és ruïnós, però encara queden dempeus restes que fan veure la importància que va tenir el castell en el passat, dominant una de les rutes de pas de la Catalunya central vers la Cerdanya i Occitània Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 89,6 — y 76,8 31 TCG 896768 Per…

Dibuix d’un moliner treballant a la sala de moles en el Llibre dels capítols antichs dels drets universals de la Ciutat de Mallorca 1390 S’hi pot veure la tremuja, la mola volant, la mola fixa i el canaló ARM – JGual Molí fortificat de Ratera, també dit castell menor de Concabella Va ser restaurat per l’arquitecte J Vilaseca a partir del 1954 ECSA – GSerra Per bé que el creixement de la producció en època del gòtic comportà un ampli repertori d’edificacions noves o renovades, aquest capítol se cenyeix, sobretot, a les construccions associades a l’acceleració dels processos industrials…

Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…

Situació Les ruïnes del castell de Saldes s'aixequen sobre un espadat que corona el poble, al peu del Pedraforca EI seu emplaçament és al costat nord-oriental de la població de Saldes, vers l'extrem d'un serrat que domina la Vall del riu Eina o riera de Saldes Aquestes restes permeten encara avui dia endevinar algunes de les construccions del castell, que poden datar-se del segle XII, i entre elles destaca l'església, dedicada a santa Maria Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l'Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hi és visible la capella oberta al mur de tramuntana el segle XIII i també la finestra en forma de creu que hi ha a la part de llevant, al mur de tancament de la nau J Pons L’església de Sant Jordi de Cercs es troba dalt d’un petit turó sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant una esplèndida vista de l’embassament de la Baells Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,3 — y 67,7 31 TDG 053677 Per arribar a l’església de…

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…

Situació Notable estructura conservada a la part meridional del promontori, que era a la vegada església i fortalesa ECSA - Rambol El castell de Sant Martí o de Sant Martí dels Castells constitueix una de les portes del Baridà És situat sobre un petit promontori a l’esquerra del Segre, el qual es troba obligat a contornejar-lo fent un acusat meandre Arredossat al turó del castell hi ha el mas de Sant Martí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 El riu es travessava fins fa molt poc per una passarella que hi havia al quilòmetre 156 de la carretera N-260 que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà,…

La progressió de les obres de la catedral de Tarragona culmina amb la construcció de la façana de ponent, on l’estil gòtic es manifesta en plenitud La façana és, de fet, l’element que confereix a l’exterior de la seu metropolitana un caràcter més marcadament gòtic i pot arribar-se a considerar una obra autònoma El nostre propòsit aquí és remarcar la significació de la façana de la catedral de Tarragona i les novetats que aporta en tractar-se de la…