Resultats de la cerca

El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’ Haemophilus ducreyi…

És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del quist…

La peritonitis és un trastorn greu caracteritzat per la inflamació i la infecció del peritoneu, la membrana serosa que cobreix la superfície interna de la cavitat abdominal i la superfície externa de les vísceres contingudes en aquesta cavitat Si bé en molts casos la peritonitis es presenta en persones aparentment sanes, el més habitual és que es manifesti com a conseqüència de diversos trastorns —apendicitis, colecistitis, processos infecciosos de les trompes uterines o diverticulosi— En definitiva, la peritonitis és una complicació comuna a nombroses alteracions Les manifestacions més…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la sang, alguns…

És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedents de les estructures testiculars que es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa o tumor En molts casos els tumors de testicle són cancerosos i s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen per altres òrgans del cos i arriben a causar complicacions mortals si no són tractats a temps Cal consultar el metge si els testicles d’un infant no es troben a l’escrot, perquè es podria tractar d’un cas de criptorquídia, un trastorn que predisposa el desenvolupament de tumors…

És anomenada infart renal la mort o necrosi dels teixits d’una zona del ronyó deguda a un defecte d’irrigació sanguínia causat per una oclusió de les artèries corresponents L’oclusió arterial causant de l’infart pot ésser deguda a una embòlia, és a dir, l’obstrucció sobtada de l’artèria per un coàgul sanguini o un altre cos estrany procedent d’una altra part de l’organisme arriba als vasos sanguinis renals a través de la circulació general La majoria d’embòlies són causades per coàguls formats a conseqüència de trastorns cardíacs com ara estenosi mitral, fibrillació auricular, endocarditis o…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

Els ovaris són dos òrgans simètrics situats en la cavitat abdominal, pròpiament en la zona anomenada cavitat pèlvica, a la part inferior del tronc de fet, hom no en pot determinar la situació exacta perquè varia d’una persona a una altra, i fins i tot es modifica al llarg de la vida d’acord amb els canvis de posició i de grandària dels òrgans veïns, com l’úter i les trompes Els ovaris tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit frontal en la dona adulta l’eix major fa uns 3,5 cm i el menor aproximadament la meitat, 1,5 cm També són anomenats glàndules germinals femenines o gònades…

Característiques de grup Els diplurs són insectes despigmentats que viuen sota terra, entre la molsa i la fullaraca, en hàbitats molt variats però sempre hipogeus, i requereixen un cert grau d’humitat Són àmpliament distribuïts per tot el món Tenen el cos allargat, proveït a la part terminal de dos cercs, i de mides compreses entre els 3 mm i els 5 cm, si bé generalment no ultrapassen els 6 mm Durant molt de temps foren considerats com a tisanurs, però el fet de tenir les peces bucals amagades entognàtia i la manca de paracerc terminal al cos, ha portat a considerar-los com un grup a part…