Resultats de la cerca
Es mostren 589 resultats
Castell de Llo
Art romànic
Situació Vista del castell a la part alta de la població, amb l’única torre del recinte que s’ha conservat ECSA - A Roura Aquest castell és situat a la part alta del poble de Llo, prop de la torre de Vaquero, al peu del turó de Sant Feliu Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 20” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix, cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo MD Història La història d’aquest castell és força confusa Des del segle XI es documenta un castell de Llo, que fou un domini dels comtes de…
La Torre de Vilafreser (Vilademuls)
Situació Torre de tipus senyorial que inicialment protegia la residència del llinatge dels Vilafreser, erigida dins el segle XIII J Moner És una construcció situada en un riberal pla, lleugerament enclotat, que s’estén al costat del poble de Vilafreser La torre té adossada una casa de pagès envoltada de conreus a prop passa una riera Mapa L39-12256 Situació 31TDG901593 Venint de Girona per la carretera de Figueres, uns quants quilòmetres després de Medinyà, surt a mà esquerra una carretera que porta al poble de Vilafreser Si travessem aquest veïnat de cases ja s’albira en una fondalada la…
Sant Vicenç de Susqueda
Art romànic
Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…
Sant Julià d’Ordis
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca F Tur L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km 2 La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG925743 Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a…
Sant Martí de Masarac
Art romànic
Situació Un detall del mur de migjorn amb la porta original d’entrada a l’església, tapiada F Tur L’esglesiola parroquial de Sant Martí és emplaçada a la part més alta del reduït nucli del poble de Masarac, que és situat a la part inferior del vessant oriental de la petita serra d’Altrera Mapa 220M781 Situació 31TDG977891 S’hi arriba fàcilment per la carretera local de Figueres a Sant Climent Sescebes També hi porta, des de la Nacional II, una altra carretera local, la de Pont de Molins a Masarac Una clau de l’església és en una casa del poble JBH Història El lloc de Meserago apareix…
Sant Pere de Palau-sator
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha oberta la porta d’entrada, coberta amb dos arcs de mig punt en gradació F Baltà L’església parroquial de Sant Pere de Palau-sator es troba a l’extrem de migdia de la població, al barri de l’Església, en una situació una mica apartada del petit nucli urbà i fora de les seves muralles Palau-sator presenta una expansió urbana que retrobem en alguna altra vila medieval de la comarca, com la propera de Peratallada un nucli de poblament compacte s’agrupà i es consolidà a l’entorn del castell i fou protegit per un recinte fortificat, mentre que l’…
Castell de Passanant
Art romànic
Situació Basament dels murs d’aquest castell desaparegut, fet amb grans carreus, visibles gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat ECSA - J Bolòs Les escasses restes del castell de Passanant són situades a la part alta del poble, entre les darreres cases que hi ha al nord-oest de la població i la carretera actual Mapa 34-15390 Situació 31TCF497996 Per a anar a Passanant cal seguir la carretera local T-222, que de Forès es dirigeix a Ciutadilla, i havent fet un recorregut aproximat d’uns 13 km arribarem a Passanant JBM Història Un dels primers esments documentals d’aquest indret —…
Santa Maria de Salomó
Art romànic
Situació Portada romànica de l’antiga església, integrada al nou edifici d’estil barroc ECSA - I Companys L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli antic de Salomó, no gaire lluny de la carretera Mapa 34-17446 Situació 31TCF639658 A Salomó, s’hi pot accedir per diversos indrets Sortint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i pocs quilòmetres abans d’arribar a Altafulla s’ha d’agafar, a mà esquerra, la carretera local T-202, que en un recorregut aproximat d’uns 13 km porta directament al poble de Salomó També s’hi arriba per l’autopista AP-2, per la sortida de Santes Creus…
Sant Esteve de la Sarga
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent amb la porta d’arc de mig punt, una allargada finestra i un campanar d’espadanya de dos ulls, modernament sobrealçat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve de la Sarga és situada a l’exterior del poble, cap al sud, al costat del cementiri JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG151611 Història Els primers esments del lloc de la Sarga daten de l’any 1056 —o 1055—, en què es documenta el collo de Sarga , i del 1069, en l’acta de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, on, entre els béns atorgats a la canònica, consta una coromina situada al lloc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina