Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Castell de la Mola de Baró (Soriguera)
Art romànic
Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per…
Ermengol IV d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1066-92).
Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon…
L’art romànic al Perapertusès
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó El Perapertusès s’estén al llarg de la vall del riu Verdoble En bona part és el territori que hi ha a l’entorn de la fortificació encimbellada i envoltada d’espadats de Perapertusa o Pèirapertusa, en occità El paper de lloc central que té aquesta fortificació és evident A més, aquesta funció de centre d’un territori, de refugi natural de la població que habitava a la contrada, segurament té un origen en una època molt reculada en…
illes Medes
L’arxipèlag de les illes Medes davant la costa empordanesa, format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han causat la…
Almaty
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Almaty, Kazakhstan, als contraforts del Sajliskij Alatau.
Situada en una plana fèrtil, amb poca pluviositat, però ben regada pels nombrosos torrents que baixen del Tien Shan, és un centre comercial, agrícola blat, tabac i mercat fruiter raïm, pomes, que es desenvolupà ràpidament amb la construcció del ferrocarril Turk-Sib Turquestan-Sibèria l’any 1930, que la connecta amb Taškent i Novosibirsk Aeroport Construcció de maquinària pesant i conserves de fruita Universitat Sergej Mironovič Kirov, fundada el 1934 Acadèmia de Ciències del Kazakhstan Fou fundada el 1854 amb el nom de Vernyj com a fortificació russa en l’antic emplaçament de la…
Daman i Diu
Divisió administrativa
Antic territori de la Unió Índia, al golf de Khambhāt (mar d’Aràbia), que comprenia dos districtes: l’illa de Diu i l’enclavament de Daman al S de l’estat de Gujarāt.
Daman 26285 h 1991 era la capital La part continental, situada al peu dels Sahyādri, formava la plana alluvial del riu Daman, i ocupava 72 km 2 De clima tropical, hi abundaven els aiguamolls L’economia es basava en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població era majoritàriament hindi Al principi del segle XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’ultramar de…
Castellnou de Montsec

Vista del nucli de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
© C.I.C.-Moià
Poble
Poble (1.027 m alt.) del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat demunt el serrat de Castellnou (1.074 m alt.), sota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme.
El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia deu anys Després de la…
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o…
Castell de Toloriu (el Pont de Bar)
Aquest castell, amb els d’Aristot i Bar, tenia un lloc privilegiat a la frontera entre els comtats de Cerdanya, al qual pertanyien, i el d’Urgell El lloc és esmentat a partir del 1025 amb la forma Toloriz , que altres documents del mateix segle XI transcriuen Tolorivo o Tolarit Al seu terme, hi tenia béns la família vescomtal d’Urgell, però no consta que tinguessin el seu castell S’ha dit tradicionalment, sense provar-ho, que el castell era dels comtes de Cerdanya, atesa la seva importància estratègica Les notícies directes sobre el castro de Tolorivo són del segle XIV en endavant, quan el…
Castell de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb parament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina